Carner

en primer lloc la utilitzacio del pretext com a punt de partida. Generalment son pretextos extrets de la vida quotidiana, evita l'abstraccio i es defensa la possiblitat depoetitzar sobre qualsevol cosa. Aquest proces es el que provoca que la vida quotidiana quedi desrealitzada i en el fons el poeta creii una quotidianitat ideal. Aixi per unproces d'embelliment i depuracio arribenun com mes a la catalunya ideal. Una clara lectura ideologica. El proces de desrealitzacio condueix a dos elements caracteristics:contrast ideal i realitat. el distanciament intelectualitzat de la realitat. La ironia es la via mes tipica per explicitar aquest distanciament. S'acaba de perfilar elconcepte de ciutadanisme i de classicisme.

2a etapa: el protagonista d'un jo poetic que ofereix una nova prespaectiva en la visio de les coses. denoten un individualisme lasolitud el desengany o la melangia. element innovador es l'emotivitat. L'any 1914 es un dels moments culminants e nl'evolucio de poesia noucentista. en aquest any carnerpublica els dos llibres mes importants del periode : aques i ventalls i la paraula en el vent. El primer es la consolidacio i practicament la darrera mostra de la poetica mestipicament noucentista. es un cant a la ciutat al llarg de l'any. Quina es la ciutat que canta? no pas la real, es clar sino una distorsionada per un doble procesd'idealitzacio i el distanciament ironic. Carner crea en el llibre la seva Barcelona la seva particular oda a la ciutat, una barcelona purament literaria, tot i axi la visio de laciutat comporta un punt de desencís. Es tracta d'una historia d'amor resseguida al llarg d'un any. el llibre continua donant prioritat al mateix contrast ideal ralitat.