Carner

El modernisme (1890 – 1911)
Ampli moviment cultural que es produí a Catalunya en el tombant dels segles XIX – XX. No coincideix del tot amb el moviment modernista Europeu però el punt de contacte més important entre tots dos era la voluntat de modernitzar el país.
El modernisme català va tractar d’inserir l’art a la totalitat de la vida social i abasta des de l’arquitectura i la pintura finsa la literatura, passant per l’escultura, el moblisme, l’ orfebreria o el cartellisme.
Aquest moviment pretenia transformar la societat a través de la cultura. Es volia trencar amb el passat i crear una cultura nacional autosuficient i moderna. Quan va sorgir el moviment, el panorama literari català estava dominat pels darrers autors romàntics com Guimerà (teatre) i Verdaguer (poesia). Tambéestava dominat pels naturalistes.
Els modernistes es van oposar radicalment als romàntics però no van establir una oposició clara amb els naturalistes.
El modernisme també rep el nom de Art nouveau. És el primer moviment literari i artístic cohesionat la qual cosa col dir que per primera vegada a la historia de la literatura, els artistes tenen consciència de pertànyer a un grup. Aquesta cohesió delmoviment es va dur a terme mitjançant unes festes molt importants que es van celebrar al cau ferrat de sitges i també a partir de les publicacions de diverses revistes com l’Avenç, Catalonia, Quatre Gats i Pel i ploma.
Característiques Literàries del Modernisme:
1. La tradició i les influencies: Es valora el passat alternador (diferents models, no volen només una cosa) i dels marginals. Nomésinteressa de la tradició allò que és essencial a Catalunya per tal de modernitzar-la. Els modernistes introdueixen a través de traduccions i comentaris la majoria dels autors clàssics universals, i sobretot dels autors europeus més innovadors. No hi ha en canvi cap influencia d’autors catalans ni castellans.
2. La recerca de l’art total: els modernistes ataques les normes preestablertes perquèconsideren que són una limitació per l’artista. Els importa la creativitat personal i la iniciativa individual. L’individu s’enfronta a la societat, a la massa. L’art ha de tenir llibertat total i ha de servir per transformar les coses. Per altra banda, trenquen els límits entre els generes i les arts (escriuen poemes en prosa) i les arts que triomfen a l’època són les que engloben d’altres: elteatre, la musica, l’opera, el cinema i la fotografia.
3. La creació d’una literatura nacional: Els modernistes canvien les característiques pròpies de Catalunya (Nacionalisme) al mateix temes que també reflecteixen la problemàtica universal (el cosmopolitisme). Intenten descobrir l’anima catalana a través del folklore i del paisatge. Per tant, hi haurà un gran interès per les cançons populars, lesllegendes i la geografia catalana.
4. La preocupació per la llengua i l’estil: els modernistes es preocupen molt per la sistematització de la llengua catalana, aconsegueixen la reforma gramatical i introdueixen el mètodes lingüístics més avançats. Al 1891 es comença la reforma gramatical (per Pompeu Fabra) des de la revista Avenç, reforma que acabarà el 1913.
Aquesta reforma té en compte “elcatalà que es parla” el coetani i que rebutja el català que s’utilitzava als Jocs Florals per considerar-lo antic i arcaic (passat de moda). L’estil ideal és aquell que combina espontaneïtat amb una tècnica de gran riquesa, és a dir, amb llenguatge culte i simbòlic. Te molta importància la música i la plasticitat aconseguida amb l’ús d’onomatopeies, metàfores, repeticions, adjectivació rebuscada, motspopulars, etc.
El noucentisme (1906-1923)
1906 va ser l’any en que Eugeni d’Ors, teòric d’aquest moviment, va iniciar la publicació de l’obra Glossari a un diari de la burgesia catalana Nacionalista que es deia “La veu de Catalunya”.
També es l’any en el qual Josep Carner publica un poemari que es titula Els fruits saborosos i l’any en que Costa i Llobera publica una obra que es titula...