Carner

Quaderns 7 001-222

6/12/01

11:39

Página 121

Quaderns. Revista de traducció 7, 2002 121-151

Els Dickens de Josep Carner i els seus crítics1
Marcel Ortín
Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Filologia
Rambla de Santa Mònica, 30-32. 08002 Barcelona

Data de recepció: 5/11/2001
Resum
Entre els anys 1928 i 1931, en plena maduresa literària, Josep Carner vaocupar-se en la traducció de tres de les novel·les majors de Dickens: Pickwick Papers, David Copperfield i Great
Expectations. Totes tres anaven destinades a la Biblioteca «A tot vent», la col·lecció de novel·la
amb què van estrenar-se les Edicions Proa. Carner hi va portar una reflexió, sobre els requeriments de la llengua literària i sobre les virtualitats de l’art de traduir, en la qual havia anataprofundint al llarg de trenta anys d’exercici. Els resultats que va obtenir amb Dickens cal analitzarlos a la llum d’aquesta reflexió, que pot donar raó de moltes solucions concretes. Des d’aquí és
possible resseguir la controvèrsia recent sobre la qualitat real de les traduccions, i començar a
plantejar el difícil problema de l’avaluació en l’àmbit de la traducció literària.
Paraules clau:traducció literària, norma de traducció, estil, avaluació de traduccions, literatura
catalana del segle XX, Edicions Proa, Charles Dickens, Josep Carner.
Abstract
Between 1928 and 1931, when he was at the peak of his literary career, Josep Carner engaged
himself in the translation of three of Dickens’s major novels, namely Pickwick Papers, David
Copperfield, and Great Expectations. These workswere intended for Biblioteca «A tot vent»,
the novel series Edicions Proa was started with. Carner brought into them a thought, both on the
requirements of Catalan as a literary language and on the possibilities of the art of translation,
which he had been able to build during thirty years of practice. The results he obtained with
Dickens can be analysed with regard to this thought, whichthrows light on many of his particular decisions as a translator. Hence it is possible to review the controversy that has recently arisen
on the real quality of his work: a first step towards confronting the difficult problem of evaluation in the field of literary translation.
Key words: literary translation, translation norm, style, assessment of translations, 20th century
Catalan literature,Edicions Proa, Charles Dickens, Josep Carner.

1.

La redacció d’aquest treball s’inscriu en el projecte d’investigació PB98-1077 (DGESIC, 1999-2002).

Quaderns 7 001-222

122

6/12/01

11:39

Página 122

Quaderns. Revista de traducció 7, 2002

Marcel Ortín

Sumari
1. Carner, Dickens i la Biblioteca
«A tot vent»
2. Les opcions del traductor
i l’èxit de la reforma lingüística3. De l’art de Dickens
al de les traduccions de Carner
4. Partidaris i detractors
Bibliografia

1. Carner, Dickens i la Biblioteca «A tot vent»
L’any 1928 va produir-se un canvi en la dedicació literària de Josep Carner. El qui
havia estat col·laborador constant de La Veu de Catalunya des de 1903 va començar
a enviar les seves col·laboracions a La Publicitat, diari que el 1922 s’haviaestrenat en català, convertit en l’òrgan d’Acció Catalana. La setmana després d’haver-s’hi
incorporat, veient que se li negava la possibilitat de participar en tots dos diaris i
que li caldria «una alternativa a l’estil de treball que em manté», Carner li confiava
a Jaume Bofill i Mates un propòsit possible: «dedicar-me exclusivament als llibres», el treball «que s’avé més amb el meu gènere actualde vida» (9-X-1928,
1995: 78-79). El motiu d’aquesta afirmació una mica enigmàtica s’ha d’anar a
buscar en la necessitat que de nou experimentava l’escriptor de complementar amb
tasques retribuïdes el seu sou de diplomàtic; les possibilitats eren, com sempre,
traduir (dedicar-se «als llibres») o bé intensificar la seva participació en el diari
amb articles d’opinió política, no solament...