Carpe Diem

 
 

C​
arpe diem​
és una expressió provinent del llatí que significa "aprofita el dia", és un tema
recurrent en la l​
iteratura​
occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns habrindat o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una
especial importància en el ​
Barroc​
i en el ​
R​
enaixament.
Horaci, un poeta romà, va donar forma aaquesta expressió quan va obtenir difusió i
permanència.

Renaixement:
En aquesta època, l’expressió Carpe Diem és utilitzada amb el motiu de la brevetat de la vida
de la rosa i significa estrictamet“aprofita la vida”. Es considera un motiu literari de llarga
durada perquè es por trobar en poemes de moltes èpoques, des de la clàssica fins a Garcilaso de
la Vega o Francisco Brines.
A la idea creada perHoraci el segle XVI hi suma un motiu paral·lel , provinent del poeta llatí
Ausoni, anomenada “collige, virgo, rosas” que es tradueix en el suggeriment d’aprofitar la
joventut abans de que la vellesas’apoderi del cos de les noies.

 

Romanticime:
Pels clasicistas la bellesa depèn, en forma subjectiva, dels objectes (unitat, varietat,
regularitat, ordre, proporció, etc.), més que de la sensació queprodueixen aquests en qui
els contempla. La bellesa, en conseqüència, ha de proporcionar un estat de plaure serè,
fruit de l'ordre i la proporció, com ocorre amb l'art grec. Però també es va tenir encompte al segle XVIII al costat del bell el sublim, que des de l'Antiguitat tenia a veure
amb l'emoció.
Al costat de la bellesa clàssica i serena, els neoclàssics també van gaudir, doncs, de lasublimitat, de les emocions fortes en l'art, de la Naturalesa majestuosa i sublim, dels
motius fúnebres, macabres o sobrenaturals.Kant ho va reflectir molt bé.

Què va significar el Romanticisme?
ElRomanticisme va significar un canvi de gust de l'època i de les teories estètiques de
la creació. El modern enfront del neoclàssic, simbolitzat en el francès i en la imitació
dels models antics....