Carta als reis mags

El pare va arribar a casa, i com sempre la seva filla Júlia el va rebre saltant d’alegria. Però aquell dia, a mitjans de desembre, la seva mirada ja avisava que alguna cosa passava pel seu cap. Elpare, que es va adonar de seguida li va preguntar
- Júlia què et passa ?”.
La nena se’l va mirar seriosament i li va preguntar
- “pare, si et faig una pregunta em diràs la veritat?”.
Com uspodeu imaginar el pare ja va començar a preocupar-se per la pregunta, ja que la seva filla era especialista en preguntes difícils.
-“Pare, existeixen els Reis Mags?”
El pare de la Júlia es va quedarmut... encara era massa petita per aquesta pregunta!.
-“les nenes diuen que són els pares. És veritat?”
-“I tu filla, què creus?”
-“no ho sé papà, a vegades que sí, i a vegades què no. Crec que síperquè t’ho m’ho expliques, però com que les nenes diuen això?”
-“doncs mira Júlia, efectivament són els pares els que posen els regals.. però...”
-“llavors és veritat?, m’heu enganyat !”- va tallarla nena amb els ulls plorosos.
-“No, no, escolta Júlia, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen”
   va respondre el pare agafant en braços a la Júlia.
-“Llavors no ho entenc !”-“seiem que t’explicaré tota la història” -va dir el pare mentre seien plegats al sofà-.
 “Quan el nens Jesús va néixer, tres Reis Mags d’Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal peradorar-lo. Li van dur regals en prova d’amor. El més ancià dels Reis, en Melcior va dir:
-“És meravellós veure tant feliç a un nen!, hauríem de dur regals a tots els nens i nenes del món i veure elfeliços que serien”
-“Oh sí!-va exclamar Gaspar- és una bona idea, però com ho farem per arribar a tants milions de nens i nenes en una sola nit?”
-“certament seria fantàstic -va dir en Baltasar-però encara que siguem Mags ens seria molt difícil recórrer tot el món en una nit lliurant regals. Però seria tant bonic!”
Els tres Reis es van posar molt tristos, però llavors en Baltasar, el Rei...