Carta De La Mitad De El Anima

Senyora escriptora del llibre,
Sóc un pintor el qual va poder veure a sa mare aquell dia, ja que viatjava amb ella en el tren. Ella estava situada uns seients més endavant, però m’hi vaig fixar enella per el seu atractiu ja que jo era un adolescent (no aplegaria al divuit) el qual buscava un treball que el satisfés, ja que provinc d’una família molt rica, una família noble amb un gran comerçagrari i que avui en dia que te una gran empresa de transports de mercaderies. Bé a part del seu atractiu, em vaig fixar en ella perquè tenia una cara molt trista i sostenia una maleta amb inicials.Després del viatge en tren crec recordar que ambdós baixaren d’ell i anàrem al mateix restaurant per menjar (per pura casualitat) allí vaig veure com un home després de que sa mare portarà mitja horamenjant sola s’hi acostés. Aquest estrany per a mi, no ho era per a sa mare ja que el saludà efusivament amb un bes als llavis. Després de que acabarà de menjar ells ja havien pagat i se n’anaven agafatsde la mà per el carrer. Al cap d’un dia quan jo estava intentant pintar un carrer d’aquell indret, vaig veure passejar a sa mare amb aquest individu altra vegada agafats de la mà i pegant-se petonsal coll. Finalment es van decidir de prendres un cafè al costat don jo estava situat, ja que ta mare s’acosta a mi per veure que estava dibuixant, ja que com em digué li agrada molt l’art i sobretotels quadres. Al cap de mitja hora ambdós es despediren de mi cordialment després de convidar-me a un cafè, perquè segons ells dient tenia aspecte d’haver patit fam. I això senyora es tot el que pucrecordar de sa mare ja que a la meua edat els records s’acumulen i poden confondres amb altres e inclús barrejar-se. Però ara que parle de records si que em ve a la ment de que molta gent parlara d’un“assassinat” a una dona que descrita era molt pareguda a sa mare, ja que segons dient els rumors el conductor no donà cap indici d’aminorar la marxa, sinó d’accelerar i a més sa mare segons deien,...