Carta A Meneceu Epicur

Malena García

1 Bat A

19/01/2015

Carta a Meneceu (Epicur)

Epicur filosofa sobre el tema de la felicitat i desenvolupa els seus punts de vista principalment
en la seva Carta a Meneceu.
Ens diu que hi ha una relació directa entre l'estudiar els mètodes de la felicitat i el filosofar. El
seu mètode es basa en quatre distincions:

1. La qüestió dels déus:

Accepta l'existència dels déus quehabiten en un espai celeste sense temps ni limitacions. I
tolera a qui nega a algun déu en particular, però renega dels qui assignen als déus l'opinió de
la multitud.
"La gent els atribueix qualitats contradictòries amb la noció que en té. Per tant, no és impiu qui renega
dels déus de la majoria de la gent, sinó qui aplica les opinions de la majoria de la gent als déus; perquè
les afirmacions de lagent vulgar sobre els déus no són nocions prèvies, sinó suposicions falses.
Segons aquestes falses suposicions els majors mals i els beneficis més grans provenen dels déus."

Explica la lògica del que ell qualifica com a procés impiu que es produeix a partir de que la
multitud fa una transferència sobre el que està bé i el que està malament des de l'opinió
pública terrenal cap al diví.

2. Elconcepte de la mort:

En segon lloc Epicur ens parla de la mort com un límit per als cossos sensibles, les
concepcions sobre el ben i el mal parteixen de les sensacions pel que ja no existiran després
de la mort, en conseqüència no hi hauria per què témer-li a la mort ja que tota sensació
correspon a l'esfera del viu.
"Per tant, el fet de conèixer correctament que la mort no és res per a nosaltresens fa satisfactòria la
mortalitat de la vida: no perquè hi afegeixi un temps infinit, sinó perquè ens lliura de l'enyoranç a
desmesurada d'immortalitat. Viure no té res de temible per a qui està convençut que el no viure no té
res de temible. Per tant, és estúpid aquell que afirma témer la mort no perquè li dolgui en el moment
que es presenti, sinó perquè pateix preveient-la: ja que allò que epresentar-se no ens fa mal, no té
sentit que ens angoixi durant l'espera."

Nega la continuïtat de la vida mes allà de la mort. I explica la doble incidència de la mort sobre
les nostres vides: com a por al desconegut, por a la vida després de la vida, si efectivament
creiem que hi ha vida mes allà de la mort; i com a por a una mort que se'ns aproxima instant
a instant però que ens sorprendrà enmoment totalment indeterminat. I completa aquest
concepte dient:
"El més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la
mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som."

3. Els desitjos i el plaer:

En tercer lloc fa una distinció entre els desitjos, els uns són naturals i els altres vans.
"Entres els naturals, n'hi ha que sónnecessaris i altres solament naturals. Dels necessaris, els uns són
indispensables per assolir la felicitat, altres per al benestar del col, altres per la vida mateixa.[...]
Realitzem totes les nostres accions: per no patir ni sentir torbació.[...]Del plaer, en tenim necessitat
quan patim per la seva absència, però quan no sentim dolor, tampoc no el necessitem."

Després entra en la descripció delque es considera el nucli dur de la seva filosofia: "El plaer
com el principi i la fi de la vida feliç."

El plaer aquí no s'entén com una estimulació eròtica, sinó per contra, com una abstenció a
aquesta emoció. El plaer no és una estimulació en si mateixa, sinó una forma d'aconseguir la
salut del cos i la serenitat de l'ànima.

4. La raó com a font de saviesa i mesura:

Aquest és el quartelement que Epicur tracta a la carta, la raó. La raó serà la que ens
diferenciarà dels animals en la cerca dels motius legítims per a elecció o d'aversió del bé,
apartant de nosaltres les opinions que puguin aportar a l'ànima una major inquietud.
"De totes aquestes coses n'és principi i màxim bé el seny, i per aquest motiu el seny, origen de totes
les altres virtuts, és més apreciable que la mateixa...