Cartilles de racionament


La cartilla de racionament
Els aliments es van convertir en un bé escàs i el govern va decidir controlar la distribució de les mercaderies, assignant a cada persona una certa quantitat delsproductes bàsics més escassos com: sucre, arròs, oli, pa, mongetes, etc. Aquests aliments s’havien de recollir amb la cartilla de racionament.
La cartilla era en realitat un talonari format perdiversos cupons, en la qual es feia constar la quantitat i el tipus d’aliment. N’hi havia de primera, segona i tercera categoria, en funció del nivell social, l’estat de salut i el tipus de treball del capde família.
Aquestes cartilles es van establir l’agost del 1939 i es van suprimir aproximadament a l’abril de 1952. Es va comprovar que els aliments subministrats no tenien el mínim valor nutritiunecessari per a la subsistència ja que estaven compostos de forma predominants per cigrons, patates, moniatos, pastes per a sopes, bacallà i molt de tant en tant carn. Hi havia una manca de vitamines iel pa es va convertir en un altre aliment del que només podien gaudir els privilegiats, per aquells que tenien una cartilla de racionament de tercera, les quantitats eren d’uns 150 i 200 grams.

Comeren les cartilles de racionament
Hi havia dos tipus de cartilles: una per a la carn i una altra per la resta. Cada persona tenia dret a la setmana a 125 grams de carn, 1/4 litre d'oli, 250 grams depa negre, 100 grams d'arròs, 100 grams de llenties.

Les cartilles eren de 1a, 2a o 3a categoria. Poques vegades es repartia carn, ous o llet. El pa, que era negre, perquè el blanc era un articlede luxe, va quedar reduït a 150 o 200 grams per cartilla.

Els delegats de Proveïments eren els encarregats de requisar els aliments en tots els llocs, deixant als habitants un mínim d'aliments perpoder viure, encara que van passar molta gana. A les ciutats es racionava tot tipus d'aliments, però en els pobles només l'arròs, l'oli i el sucre.
Després d’aquest desastre va florir un mercat...