cas deliris
Páginas: 8 (1896 palabras)
Publicado: 16 de octubre de 2013
CAS DE DELIRIS:
1. Detecta els diferents deliris que presenta l’home del cas i indica a quins tipus corresponen.
2. S’observa algun trastorn de la percepció en el cas?
Es tracta d’un home de 35 anys que ha passat llargs períodes d’hospitalització, amb un quadre greu diagnosticat com a esquizofrènia paranoide.
La malaltia se li va manifestar per primera vegada als 19 anys, quaniniciava estudis universitaris; llavors vivia fora del domicili familiar i estava enamorat platònicament d’una companya de curs.
Els primers símptomes varen anar aflorant acompanyats del fracàs en els estudis i de greus dificultats relacionals. Sentia que tothom s’aprofitava d’ell, pensava que la conducta dels altres tenia per objectiu arruïnar-li la vida, no podia dormir perquè li posaven “coses al’aigua”, i va intentar suïcidar-se per posar fi a aquest infern.
Va tornar amb la família i va abandonar els estudis.
En el decurs d’una crisi d’agitació va ser portat a un servei d’urgències, on li van aplicar un tractament injectable. A partir d’aquest episodi, el pacient deia que li havien canviat la sang i que li havien injectat un líquid per convertir-lo en malalt.
Sovint esqueixava de descomposició dels ossos, i deia que el cervell se li anava desintegrant a poc a poc, que se li deformava la cara i el cos i que havia d’estar sol i aïllat, ja que si tenia contacte amb altres persones, es deformaven i descomponien com ell.
Més endavant presentava al•lucinacions visuals i auditives; explicava que la seva àvia i una cosina mortes el visitaven sovint, i que volien que anésamb elles.
Sovint fugia de casa seva o de l’hospital per allunyar-se de la mort, que el cridava, o demanava alguna cosa per morir i posar fi al patiment.
En un episodi de descompensació aguda, el pacient va fugir del domicili, es va tirar a la via del tren i va morir atropellat.
RESPOSTES
Penso que quan diu que “no podia dormir perquè li posen coses a l’agua” no és una al·lucinació, ésun deliri.
Penso que és un deliri perquè no existeix una percepció prèvia. Per exemple, si el pacient hagués dit que “el sabor de l’aigua és diferent i que per això està convençut que li han posat verí”, crec que això seria una al·lucinació gustativa.
“El canvi de sang i la injecció per emmalaltir”, penso que també és un deliri.
El fet de dir que “fuig de la mort que el crida i a la vegadademanar alguna cosa per a morir i posar fin al patiment” em fa pensar que és també un deliri. El pacient està convençut que una força externa li vol fer mal i que la seva vida està en perill.
També, d’alguna forma “personalitza” la mort, ja que diu que aquesta el crida.
Jo penso que es pot tractar d’un deliri a cavall entre el de persecució i el fantàstic.
jo també crec, com diu la Mari quequan diu: "sentia que tothom s'aprofitava d'ell, pensava que la conducta dels altres....arruinar-li la vida, no podia perquè li posaven coses a l'aigua", és tracta d'un deliri. De fet, crec que estaria entre un deliri de referència i de persecució.
De la mateixa manera quan expresa que li havien canviat la sang (deliri de persecució).
La descomposició dels ossos, la deformació de la cara,etc. seria un deliri somàtic.
En el libro de Vallejo clasifica los delirios según tres dimensiones distintas. He intentado hacer una primera clasificación, a ver cómo lo veis, desde estas tres dimensiones propuestas.
- Según el contenido.
Me ha parecido encontrar diferentes ideas en torno a dos temáticas delirantes. Una, de autoreferencia con carácter amenazador (delirio de referencia) enlas ideas expresadas de que todo el mundo se aprovecha de él, el objeto de la conducta de los demás es arruinarle la vida, le ponen cosas en el agua o cuando le pinchan le cambian la sangra para enfermarlo.
La otra temática pienso que podría responder, a como ya habeis comentado las otras tres compañeras, a un delirio somático-hipocondríaco. En él podríamos recoger las ideas de descomposición de...
1. Detecta els diferents deliris que presenta l’home del cas i indica a quins tipus corresponen.
2. S’observa algun trastorn de la percepció en el cas?
Es tracta d’un home de 35 anys que ha passat llargs períodes d’hospitalització, amb un quadre greu diagnosticat com a esquizofrènia paranoide.
La malaltia se li va manifestar per primera vegada als 19 anys, quaniniciava estudis universitaris; llavors vivia fora del domicili familiar i estava enamorat platònicament d’una companya de curs.
Els primers símptomes varen anar aflorant acompanyats del fracàs en els estudis i de greus dificultats relacionals. Sentia que tothom s’aprofitava d’ell, pensava que la conducta dels altres tenia per objectiu arruïnar-li la vida, no podia dormir perquè li posaven “coses al’aigua”, i va intentar suïcidar-se per posar fi a aquest infern.
Va tornar amb la família i va abandonar els estudis.
En el decurs d’una crisi d’agitació va ser portat a un servei d’urgències, on li van aplicar un tractament injectable. A partir d’aquest episodi, el pacient deia que li havien canviat la sang i que li havien injectat un líquid per convertir-lo en malalt.
Sovint esqueixava de descomposició dels ossos, i deia que el cervell se li anava desintegrant a poc a poc, que se li deformava la cara i el cos i que havia d’estar sol i aïllat, ja que si tenia contacte amb altres persones, es deformaven i descomponien com ell.
Més endavant presentava al•lucinacions visuals i auditives; explicava que la seva àvia i una cosina mortes el visitaven sovint, i que volien que anésamb elles.
Sovint fugia de casa seva o de l’hospital per allunyar-se de la mort, que el cridava, o demanava alguna cosa per morir i posar fi al patiment.
En un episodi de descompensació aguda, el pacient va fugir del domicili, es va tirar a la via del tren i va morir atropellat.
RESPOSTES
Penso que quan diu que “no podia dormir perquè li posen coses a l’agua” no és una al·lucinació, ésun deliri.
Penso que és un deliri perquè no existeix una percepció prèvia. Per exemple, si el pacient hagués dit que “el sabor de l’aigua és diferent i que per això està convençut que li han posat verí”, crec que això seria una al·lucinació gustativa.
“El canvi de sang i la injecció per emmalaltir”, penso que també és un deliri.
El fet de dir que “fuig de la mort que el crida i a la vegadademanar alguna cosa per a morir i posar fin al patiment” em fa pensar que és també un deliri. El pacient està convençut que una força externa li vol fer mal i que la seva vida està en perill.
També, d’alguna forma “personalitza” la mort, ja que diu que aquesta el crida.
Jo penso que es pot tractar d’un deliri a cavall entre el de persecució i el fantàstic.
jo també crec, com diu la Mari quequan diu: "sentia que tothom s'aprofitava d'ell, pensava que la conducta dels altres....arruinar-li la vida, no podia perquè li posaven coses a l'aigua", és tracta d'un deliri. De fet, crec que estaria entre un deliri de referència i de persecució.
De la mateixa manera quan expresa que li havien canviat la sang (deliri de persecució).
La descomposició dels ossos, la deformació de la cara,etc. seria un deliri somàtic.
En el libro de Vallejo clasifica los delirios según tres dimensiones distintas. He intentado hacer una primera clasificación, a ver cómo lo veis, desde estas tres dimensiones propuestas.
- Según el contenido.
Me ha parecido encontrar diferentes ideas en torno a dos temáticas delirantes. Una, de autoreferencia con carácter amenazador (delirio de referencia) enlas ideas expresadas de que todo el mundo se aprovecha de él, el objeto de la conducta de los demás es arruinarle la vida, le ponen cosas en el agua o cuando le pinchan le cambian la sangra para enfermarlo.
La otra temática pienso que podría responder, a como ya habeis comentado las otras tres compañeras, a un delirio somático-hipocondríaco. En él podríamos recoger las ideas de descomposición de...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.