Casa de nines

Anàlisi d’escenes

-Sobre l’escena i l’obra:

Al principi de Casa de nines es mostra l’aparent felicitat d’una família corrent de l’època, no obstant, la impressió que es té al final de l’obra no és la mateixa. Nora, la protagonista de l’obra, va falsificar la firma del seu pare per poder fer-se dels diners que necessitava per poder salvar el seu marit, Torvald Helmer, de la seva malaltia.Krogstadt, l’home que va prestar aquests diners, descobreix l’acte impur i fa xantatge a Nora dient-li que si el seu marit no li ofereix treball al banc ell traurà a la llum aquesta mentida. Nora no aconsegueix la part que li tocava i Krogstadt envia finalment la carta que ho explica tot. Vol retirar-la quan la senyora Linde, amiga de la infància de Nora, li ofereix una vida junts, però és ella queconsidera convenient que Helmer conegui el contingut de la carta. Quan aquest s’assabenta, Nora decideix abandonar la casa per començar a créixer com a persona i no com a nina del seu pare o del seu marit.
L’escena que el Joan Amargós i jo treballarem és la de Nora-Krogstadt a l’acte 2. És l’escena on Krogstadt ja ha rebut la carta d’acomiadament i li diu a Nora que ha escrit una cartaexplicant-ho tot al seu marit. El reconeixement del deute el guardarà ell i això ajudarà a xantajar a Torvald Helmer per poder tenir una bona posició al banc, i així refer la seva vida, Nora cau en desesper al veure que no pot fer res per evitar la catàstrofe.
Podem dividir l’escena en quatre parts, la primera va des de que Krogstadt diu que ha rebut la carta d’acomiadament fins que diu que el se marit hoha de saber, la segona part la forma la desesperació de Nora que pensa en finals dràstics. La tercera quan Krogstadt li diu que utilitzarà el reconeixement del deute com a xantatge pel seu marit i anar ascendint al banc. Finalment, la quarta part és quan ella diu que té prou coratge per portar a terme aquest final dràstic. El punt d’inflexió més rellevant apareix entre la segona i la tercerapart.
Veig estructurada l’escena com (Present- Hipotètic futur- Realitat del present proper- Futur) d’acord amb les quatre parts ja esmentades. Les transicions d’una part a l’altra venen donades de manera molt fluida sense crear punts i aparts en l’argument enllaçant molt raonablement una rèplica amb l’altre.




Sobre el personatge:
El meu personatge és la Nora Helmer, sotmesa al seu marit,hereta el seu llinatge. Té un caràcter infantil perquè mai l’han arribada a tractar com una adulta i sempre com una nina, és molt egocèntrica així com es mostra durant la conversa amb la senyora Linde. Encara que no ho sembli, ni a ulls seus ni a ulls de la resta de personatges, no salva el seu marit per amor o ajuda a la seva amiga per amistat, ho fa per orgull. Costa d’acceptar però Nora és unaegoista insolidària radical, es centra en crear una aparença completament falsa que sembli verídica a ulls dels altres. És l’heroïna de l’obra que no utilitza els criteris del be i del mal.
Nora ha estat portant una doble vida. Ella no ha estat gastant els seus diners sense pensar. Més aviat, ha estat escatimant i estalviant per pagar un deute secreta. Fa anys, quan el seu marit es va emmalaltir,Nora va falsificar la signatura del seu pare per rebre un préstec per salvar la vida de Torvald. El fet que mai li va dir posa de manifest diversos aspectes del seu personatge.
D'una banda, Nora no es veu com la protegida que no te preocupacions per ser l’esposa feliç d'un advocat. Ella sap el que significa lluitar i prendre riscos. A més, l'acte d'ocultar el préstec de diners mostra la venaindependent de Nora. Ella està orgullosa del sacrifici que ha fet. Tot i que no diu res a Torvald, presumeix de les seves accions amb la seva vella amiga, la senyora Linde.
Quan el descontentament Nils Krogstad amenaça amb revelar la veritat sobre la seva falsificació, Nora s'adona que ha escandalitzat potencialment el bon nom de Torvald Helmer. Ella comença a qüestionar la seva pròpia moral, cosa...