CASA DEL POETA TR GIC DE POMPEIA

CASA DEL POETA TRÀGIC DE POMPEIA

a. Situa l’obra en el context cronològic, històric i cultural
Cronologia: S.I aC.
Pompeià està ubicada a la badia de Nàpols.
Enclavament molt important del comerç.
El 91 sc. els romans conquereixen la ciutat i la converteixen en colònia sota el nom de Colònia Veneria Cornelia Pompeiarum d’on ve el nom de Pompeià.
Posteriorment, Pompeià esdevingué un llocd’estiueig de les classes benestants.
L’any 62 un terratrèmol destrueix completament la ciutat i es fa la reconstrucció.
L’Agost de l’any 79 dC. durant el regnat de l’emperador Titus , va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra fins al S.XVIII que es descobrís i comencen les excavacions.
Els seus habitants van morir asfixiats pel vapor de sofre queva despendrà el volcà.
A partir de les excavacions, s’ha pogut conèixer l’organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració, la ciutat i la decoració interior dels edificis.
b) Estil de l’obre. Enumera cinc característiques formals de l’arquitectura d’aquest estil.
Estil  Roma Pompeiana
1. L’arquitectura té undesenvolupament més gran que les altres arts pel seu caràcter pràctic, utilitari i funcional. Els edificis són colossals, sòlids, sumptuosos per demostrar el poder de la Roma imperial.
2. Utilització dels ordres arquitectònics grecs: dòric, jònic i corinti; més l’ordre toscà d’origen etrusc i l’ordre compost, de creació romana, capitell format: combinació de volutes (jòniques) i fulles d’acant(corínties). La columna i l’entaulament no juguen cap paper estructural, funció purament decorativa.
3.Una innovació romana és la utilització conjunta d’arc i llinda en un mateix buit i la superposició d’ordres en una façana.
4.Sorgeixen noves tipologies arquitectòniques: termes, amfiteatres, basíliques, arc triomf,... que es repeteixen amb escasses variants per tot l’imperi.
5.Destaca la importància dela enginyeria romana: calçades, ponts i aqüeductes que demostra el sentit pràctic, utilitari i funcional, el poder i l’eficàcia.
c) Anàlisi formal
Materials i aparell: pedra, maons, opus caementicium i recoberts de marbre i estuc.
Tècniques: fresc en la pintura d’estil il·lusionista o quart estil, i opis tessellatum en el mosaic.
Elements de suport: murs i columnes de peristil.
Elements sostingutso suportats: els sostres plans.
Sistema constructiu: arquitravat.
Exterior: coberta amb terrat i a dures aigües.
Planta:
Als dos costats de l’entrada: dues grans botigues obertes a l’exterior, tabernae (propietari de la casa era un comerciant).
L’entrada porta a l’atrium amb una obertura zenital, el compluvium, que es correspon al terra amb una pila rectangular, l’impluvium, per recollir l’aiguade la pluja.
Al voltant, diverses habitacions, cubículum, per a la recepció de visites i despatx del senyor.
A continuació, el peristil, jardí envoltat d’un pòrtic amb columnes on hi havia la cisterna subterrània.
Al fons es troba el lararium, petita capella on es veneraven els avantpassats i déus de la casa (lars).
Al voltant del peristil hi havia les estances privades.
A l’esquerra leshabitacions de la família i una entrada secundària, un posticum.
A la dreta, una cuina i un gran menjador, triclinium.
Totes les estances s’obrien als patis interiors.
No hi havia finestres a l’exterior.
Interior: pocs mobles.
Molta decoració en totes les zones.
Elements ornamentals.
Decoració pictòrica, en els murs.
Decoració musivària, els mosaics els col·locaven al terra.
El mosaic d’un gos guardià alpaviment del vestíbul de l’entrada.

Decoració molt realista:
Pelatge negre amb taques blanques.
Dimensions reals i actitud amenaçadora.
La major part del mosaic és de blanc i negre, només hi ha algunes parts de color vermell als ulls, cintura i pèl.
Pintura de sacrifici d’Ifigènia
Es tracta d’una pintura mural feta amb la tècnica del fresc, situada al pòrtic del peristil de la casa.
Està...