Casa sturges frank lloyd wright

Dins del model usonià trobem cinc tipus diferents. La Casa Sturges pertany al tipus anomenat Lineal (Usonian-in-line ), que correspon a habitatges en planta baixa similars al model bàsic usonià peròamb circulacions més reduïdes i menor perímetre exterior, el primer exemplar del qual és la Casa Lloyd Lewis (1939-42). Igual com a la Casa Herbert Jacobs (1938), la Casa Sturges es tanca al carrer is'obre cap a l'interior, en aquest cas un terreny en pronunciada pendent i orientació cap al sud. Tant en aquest habitatge com en altres que el van seguir, com la casa Oboler (1940) o la casa Morris(1946), Wright busca projectar una imatge de promontori projectat cap a davant com si es tractés de dramàtiques capçaleres de ponts cap a l'infinit.

La imatge més característica d'aquesta casa és,justament, la gran terrassa ancorada a un nucli estructural sòlid de maons en què es fon l'element simbòlic de la xemeneia, suspès sobre l'exuberant vegetació de la zona. Per aconseguir-ho, l'edificipenja de l'extrem del turó volant dos terços de la seva longitud sobre un gruixut tronc en el qual s'oculta un espai per a taller. Cap al carrer, i com passa a la Lloyd Lewis, la casa avança un porxoque s'utilitza com a garatge per protegir els automòbils, retolat car port en els plànols de les usonianes.

L'ingrés a l'interior d'una planta rectangular de 14,80 x 5,70 m. aproximadament, sensecomptar la terrassa, es produeix directament a la sala d'estar, que ha de ser travessada per arribar a les habitacions. Seguint aquesta estructura compacta, la cuina deixa de ser un espai independenti s'integra a la sala. Tant les habitacions com la sala d'estar es bolquen sobre la terrassa, la superfície de la qual equival a un terç de la superfície total de la casa. La terrassa es defineixmitjançant un recintat de taules encavalcades que reprodueixen la textura d'algunes parets de la casa i una pèrgola, element habitual a les cases usonianes. Però en aquest cas, la pèrgola adquireix una...