Cases tapiades castalla

CASES TAPIADES: LA SOLUCIÓ? A QUIN PROBLEMA?

En una situació d’abandonament i deteriorament de les vivendes, com és el cas que viu el centre històric de Castalla, tapiar les cases deshabitadesse’ns presenta públicament com la millor solució a diversos problemes. Una casa tapiada està lliure de tot tipus d’inquilins indesitjats i indesitjables i ofereix una imatge més decent que tot el que amagadins. Però que hi ha realment al darrere d’una casa tapiada?
En un entorn on la gran majoria de vivendes estan en pèssim estat de conservació, en perill d’ensorrament, si encara no estan en terra,la decisió de tapiar una vivenda té conseqüències que van més enllà del propi cas particular. Quan tu tàpies una casa estàs posant-li una data de caducitat. Una casa tancada és un clar indicador de lainexistència d’un projecte de vida a curt termini. I una casa tapiada al costat d’una altra, i d’una altra, i enfront d’una altra, comporta un estat d’oblit que suposa la negació d’un projecte defutur col·lectiu a tot un barri. I és aquest el punt en el que es troba a l’actualitat el centre històric de Castalla.
L’estat de marginació institucional i econòmica es materialitza en un barri dedifícil accés i escassa o nul·la vida pública, tant per a la gent que ja hi viu, majoritàriament persones majors, com per a qualsevol jove que encara que volgués anar-hi a viure s’ho troba considerablementinviable. Quan parlem d’una escassa o nul·la vida pública ens referim a la inexistència d’espais quotidians de relació social.
En tot el centre històric de Castalla no hi ha un sol comerç, un solbar, ni cap altre tipus de centre per satisfer les necessitats bàsiques de qualsevol persona. Per anar a comprar un simple litre de llet, els veïns es veuen obligats a desplaçar-se fins el que hui endia s’ha convertit en el centre de la ciutat.
Però clar, salvaguardar la propietat privada està per damunt de tot. Més val una casa tapiada i garantir que no hi puga entrar ningú, que arriscar-se...