Caso Assange

les característiques que defineixen un conflicte són els actors, la relació d’interdependència que té cadascun dels actors amb la resta alhora d’aconseguir els seus objectius, és a dir, lasatisfacció dels objectius d’un dels actors està relacionada amb la consecució dels objectius de la resta d’actors i viceversa. I desprès tenim la percepció d’incompatibilitat d’aquests objectius que és el queevidencia l’existència d’un conflicte, quan els objectius dels actors no es poden satisfer de manera conjunta i total, de manera que les relacions d’interdependència poden ser cooperatives oconflictives.
En el cas Assange, la relació d’interdependència està lligada amb la percepció d’incompatibilitat doncs aquella apareix a partir de la manera en què cadascun dels actors del conflicteidentifiquen els objectius als quals aspiren. Així, d’una banda, per el Govern del Regne Unit l’objectiu és extraditar al Sr. Assange a Suècia per tal que sigui jutjat pels dos presumptes delictes de violacióesmentats a l’enunciat. I per altre banda, l’ambaixada de la República de l’Equador en el Regne Unit, tot i que reconeix que el Sr. Assange ha de respondre per aquests delictes, concedeix asil polítical Sr. Assange per considerar que, en primer lloc, la seva seguretat jurídica no està garantida en cas de ser extraditat a Suècia i, en segon lloc, la seva vida estaria en perill per les represàliesdels afectats en el cas Wikilieaks, com per exemple Estats Units, ja que Suècia, en contra d’allò que estableixen els tractats internacionals, podria extraditar al Sr. Assange als Estats Units onpossiblement seria jutjat per un tribunal militar i seria condemnat a cadena perpètua o pena de mort. L’objectiu del govern de l’Equador seria doncs garantir la vida i la seguretat del Sr. Assange.
Pertant, aquest seria el conflicte, i sembla que els objectius d’ ambdós actors són a primera vista incompatibles i la relació d’interdependència està clara però a tenor de les propostes de la defensa...