Caso Problema Sindrome Compartimental

CAS PROBLEMA 2
Pacient de 20 anys, diagnòstic de fractura de radi. Tractat amb immobilització de la zona (guix fa 24h).
Dolor a la ma amb signes de perfusió arterial deficient. Dx: síndrome compartimenta’l.
1- Descriu a nivell histològic macroscòpic com s´ha produït aquesta lesió.
2- Identifica a quines parts del cos humà la podem trobar.
3- Explica la raó anatòmica per la qual en aquestazones, no a d´altres la trobem.

1-Descriu a nivell histològic macroscòpic com s´ha produït aquesta lesió.
El síndrome compartimental implica la compressió dels nervis i vasos sanguinis en un espai tancat, això comporta a que es presenti un deteriorament del flux sanguini i danys als nervis i músculs. Això es mes habitual en la part inferior de la cama i en l´avantbraç, però ha vegades tambées pot presentar en les mans, en els peus, en el músculs i en la part superior del braç. També podem definir el Síndrome Compartimental com el conjunt de signes i símptomes secundaris a l'augment de la pressió en una cel·la facial d'un membre, la qual cosa provoca una disminució de la pressió de perfusió capil·lar comprometent la viabilitat dels teixits d'aquesta cel·la.
Las capes gruixudes deteixit denominades fàcia , separen grups de músculs entre si en els braços i en les cames. Dins de cada capa de la fàcia es troba un espai , anomenat compartiment, que inclou teixit muscular, nervis i vasos sanguinis.
Aquesta no s'expandeix, de manera que qualsevol inflamació en un compartiment ocasionarà augment de pressió en aquesta àrea, la qual cosa exercirà pressió sobre els músculs, elsvasos sanguinis i els nervis. Si aquesta pressió és prou alta, el flux de sang al compartiment es bloquejarà, la qual cosa pot ocasionar lesió permanent als músculs i als nervis. Si la pressió dura un temps considerable, l'extremitat pot morir i pot ser necessari emputar-la.
El síndrome compartimental es una patologia que apareix a qualsevol edat, no hi ha diferencia de sexe i pot afectar tant amembres superiors com inferiors. Hi ha nombroses causes que poden provocar el síndrome compartimental però la mes freqüent de totes son les fractures. La síndrome compartimental crònic pot ser causat per activitats repetitives com córrer, la qual cosa incrementa la pressió en un compartiment únicament durant aquesta activitat.
Quan hi ha una fractura, es produeix un hematoma i inflor, les cèl·lulesdanyades alliberen substàncies com la histamina, serotonina, cinines (cèl·lules amb gran poder reactiu durant inflamació), i prostaglandines (mediadors d'acció local) i augmenta el reg sanguini i la permeabilitat de l'endoteli (capa epitelial interior vasos sanguinis) que facilita la sortida de sang de les cèl·lules defensives, proteïnes plasmàtiques i líquid. Augmenta la calor i rubor.Posteriorment les proteïnes i els líquids pareden la zona lesionada per separar-la de la resta dels teixits i produeixen un edema (acumulació d'aigua en l'espai intersticial). Acudeixen neutròfils, monòcits i macròfags amb la missió de completar la fagocitosis (procés en el qual la cèl·lula engoleix i destrueix material estrany) i plaquetes per compensar la pèrdua de sang.
D'aquesta forma la pròpiainflamació crea un sistema de retroalimentació, encaminada a eliminar la causa de la inflamació.
Això provoca que es descalcifiquin els extrems ossis i el coagulo és envaït per cèl·lules conjuntives que envolten els capil·lars, s'uneix al periosti, medul·la òssia i cortical, o sigui, ocorre un procés biològic. Els osteoblasts (cèl·lules de formació de l'os) i les sals càlciques envaeixen el callfibrós, convertint-ho en call ossi primari o provisional, derivant posteriorment en call ossi definitiu. Perquè l'os es calcifiqui, l'acidesa abans esmentada ha de convertir-se en alcalinitat, requisit indispensable per a la precipitació de sals càlciques.
Perquè tot aquest procés de regeneració es realitzi correctament ha d'existir una bona estabilitat de la fractura, a partir de la quarta setmana,...