Castellano

TREBALL DEL LLIBRE “La no-violencia explicada a les meves filles”

1.Que es la no-violència?

Els he volgut dir que la no-violència no és la passivitat:és una manera de ser i una manera de actuar que intenta arreglar els conflictes, lluitar contra la injustícia, construir una pau duradora. M’he servit de nombrosos exemples extrets de la vida cuotidiana i de la Història.

2.Com podem lluitarsense violencia? Contar l’exemple de Martin Luther King.

Martin Luther King tampoc soportaba més la segregació racial. Volia que això canviara. Tots els dies eren humillats pels blancs y tractats com a gossos. Van organitzar una reunió Martin Luther King i els seus amics, y tots estaben d’acord de que allò no podia durar més. Van organitzar un boicot. No van agafar ningú els autobusos, yels blancs veien que estaben perdent diners. Martin Luther King rep amenaces per telèfon. Una bomba explota davant de la seva casa el 30 de gener de 1956. Martin Luther King es detingut algunes vegades per la policia, empresontat, i después alliberat. El boicot continua durant mesos, i la compañía d’autobusos no cedeix. Els periodistas s’interesen finalmente per ells! Se’ls dóna la paraula:Finalment, el 10 de novembre de 1956, el Tribunal Suprem dels Estats Units declara que la segregació als autobusos és contrària a la llei, ja que tots els ciutadans són iguals. Els negres obtenen el dret a asseure’s al costat dels blancs. El boicot va durar 382 dies.

3. Què és la violencia?

Cadascú de nosaltres pot esdevenir violent, i fins i tot molt violent. Tant els nois com les noies.D’acord, els nois es barallen més que les noies. Però les noies també poden ser violentes : amb les paraules, per exemple, pots fer molt de mal ; pots ferir algú i humiliar-lo. Tu diries : I els nens, mira com a vegades poden divertir-se arrencant les potes a un animal, una per una..., només per veure què pasa.

4.Esfadar-se és violència ?

És més agressivitat. Però alguns n’hi diuen també violencia,d’aixó no estic d’acord. Per a ells, un jove o un adult que diu una paraula de més ja es violencia.No! La violència designaria Aixa tot el que no suportem de cap manera. Però si donem a aquesta paraula un sentit massa ampli, acaba per no dir res precís.

6. Actituds davant del conflicte?

Trobar una solució que sigui acceptable per a tots dos, el que anomenem Això puposa que cadascú renuncia auna part dels seus interesaos particulars perquè tothom tingui algun avantatge. És l’aproximació no violenta al conflicte. És un bon mitjà per construir una pau duradora. A vegades és fácil entendre’s: es comparteix el que es volia únicament per a un sol. Pe`r en els casos complicat, cal temps. Cal deixar d’injuriar-se, mirar d’explicar-se, voler realment la pau. No és gens evident! Hi hatècniques que poden ajudar, com la mediació.

7. Què és la mediació?

Contestar amb paraules abans que amb colps. Potser sembla ridícul, però a vegades és molt eficaç .És una altra via de la no-violencia..

8.Qui és Gandhi i què va fer?

Gandhi era el inventor de la no-violeència. En 1900 el seu pais era una colònia d’Anglaterra. Milers d’anglesos dirigien tres-cents milions d’indis.Gandhi jatenia prou, d’aquesta situació : volia posar fi a aquesta opressió colonial i que el seu país fos independent. El seu objectiu era, doncs, fer fora els anglesos, però no matar-los. La , el 1930, és la més famosa. Els anglesos havien imposat un impost sobre la sal, una de les riqueses del país, Un dia, Gandhi va tenir una idea genial: organitzar una marxa fins al mar per recollir-hi sal. Cada dia, elsintegrants de la marxa feien una etapa entre vint i trenta quilòmetres; d’altres s’hi anaven afegint. I quan la marxa va arribar a la vora de la mar, amb molta gent al seu voltant, Gandhi va fer una cosa prohibida pels anglesos: va recollir… una grapet de sal! Era una manera de dir al món sancer: . Al principi el van posar a la presó, i després el van alliberar. Es van adonar que tenia...