CAT el cafe de la marina

1. Estructura de l’obra.
Primera part, veure escenes 1-18 del primer acte [En una taula juguen ... no vull llevar-vos l’alegria]. Els preparatius pel casament de la Rosa.
S’hi esbossa un poble de costa a l’Empordà, on en Libori hi regenta un cafè de pescadors. La seva filla major, la Caterina, ha tornat recentment de Cotlliure, on ha tingut en secret un avortament pel fill que li va fer uncalavera del poble, que acte seguit la va abandonar. La seva germana petita, la Rosa, es casarà l’endemà amb en Rafel, un pescador jove, i els preparatius actuen de fil conductor omnipresent mentre es comencen a perfilar els personatges importants, entre altres Claudi, un pescador una mica més gran que Caterina i de caràcter força agressiu.

Segona part, veure escenes 1-16 del segon acte [És al vespre... Al final d’aquests compassos cau el teló poc a poquet]. El prometatge de la Caterina.
El mateix vespre del casament monsieur Bernat, un comerciant de Banyuls acabalat convidat a la boda, li demana a Libori la mà de Caterina. El cafeter accepta immediatament, i no triga a escampar la notícia davant de tres assidus del cafè. Quan més tard li comenta a la seva filla el prometatge, ella es mostramés resignada que entusiasmada, però reconeix que és l’única sortida que té. Havent-se retirat en Libori entra en Claudi al cafè, qui parlant amb la Caterina acaba dient que és una llàstima que es casi amb un home tan madur.

Tercera part, veure escenes 1-17 del tercer acte [Salvadora, Rosa, Rufina i Gracieta ... i que si s’estimen...]. El trencament del compromís amb monsieur Bernat.
Tot en pobleja va ple del futur casament entre la Caterina i monsieur Bernat, i moltes veïnes tracten la núvia de fresca. Paral·lelament en Claudi està a punt de complir el seu vell propòsit d’emigrar a Amèrica. Quan, en assabentar-se de la història de l’avortament, el marxant francès trenca el prometatge, en Claudi confessa que està enamorat de la Caterina des de fa molt de temps, i renuncia al viatge perdemanar-li matrimoni. Ella accepta, i en presentar-la davant el poble en Claudi promet que no permetrà que ningú en torni a parlar malament.


2. Anàlisi dels personatges.

CATERINA: jove, treballadora i soferta, la Caterina és el prototip de protagonista femenina de les obres de Sagarra. És forta, valenta i honesta, tot i que no tant viva com la Glòria de L’hostal de la Glòria. Tot i que és moltconscient que el poble parla d’ella a la seva esquena, mai es fa mala sang, i segueix endavant amb el seu posat de formigueta treballadora.
Al principi de l’obra se’ns mostra resignada i sense esperances, una noia jove a qui ha tocat portar una càrrega massa feixuga com és l’abandó de l’estimat, amb l’agreujant de la pèrdua forçada de la criatura i el rebuig de la gent del poble. A l’últim acteveu com es compleix el seu somni de formar una família i poder oblidar el passat. Per aquesta evolució podríem dir que representa la heroïna romàntica, que no es limita ser bonica i “bona persona”, sinó que també mostra sentiments i anhels elevats que “mereixerien estar en un llibre”, com diu en Luard, i que la salven de la mediocritat.
No és descrita físicament, però podem suposar que és una noiabonica, ja que aconsegueix enamorar tres homes, i sana, doncs ha pogut suportar un avortament dels de l’època sense ressentir-se’n. Probablement tindrà la pell bruna, pel sol de costa.

CLAUDI: apareix a l’obra com un mariner borratxo, desenganyat fregant l’amargor, verbalment agressiu i molt misogin. Més endavant ens mostra una altra faceta de la seva personalitat on se’l veu més serè itractable, tot i que conserva la visió desencantada del món, la qual probablement sigui el motiu pel qual vol marxar del poble. És valent i directe a l’hora de defensar el que pensa, i mai fa el doble joc a ningú.
En la seva última aparició el veiem com un personatge sofert que, estant profundament enamorat de la Caterina, mai s’atrevia a acostar-s’hi, i tot i així continuava alerta, “seguint-la i...