cat treball

L’ofici de cavaller
Nosaltres sempre hem pensat que els cavallers van aparèixer en l’edat mitjana, però anteriorment ja existien en l’època de l’imperi Romà. Aquests eren soldats que es podien pagar un cavall, ja que provenien de famílies acomodades, i juraven defensar el seu emperador com a guardià personal i també tenien funció en l’exèrcit.
Al segle XIV apareixen les ordres decavalleria  amb la voluntat de recuperar els ideals cavallerescos, presents en les antigues ordes militars. I aquestes són en les que ens centrarem nosaltres, en els cavallers medievals.
El cavaller medieval era un guerrer que servia al rei o un senyor feudal en batalles i justes. Els cavallers provenien de famílies nobles, com Tirant, “A mi em diuen Tirant lo Blanc perquè el meu pare va ser elsenyor de la Marca de Tirània, la qual limita per mar amb Anglaterra, i ma mare, que era filla del duc de Bretanya, s’anomena Blanca.”, i aconseguien ser nombrats cavallers gràcies a les seves gestes i a través d’un procés anomenat “cerimònia d’investidura”. En principi aquesta cerimònia consistia, simplement, en donar-li l’equip necessari al cavaller. Però amb el temps la investidura es va convertiren un acte religiós.
Els cavallers havien de defensar el bé del mal, i castigar a aquells que no fessin lo correcte. Havien de jurar lleialtat al seu senyor, a la seva ordre i a la seva moral. “El cavaller fou fet en principi per mantenir lleialtat i dretura sobre totes les coses.”
Segons Guillem de Varoic, que el cavaller hagués de defensar l’Església era bàsic.“-Primerament, el cavallerfou fet per mantenir i defendre la santa mare Església –digué l’ermità-, i no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil i perdonar lliberalment a aquells qui l’hauran damnificat, si vénen a la seva mercè; perquè el cavaller està obligat a defendre l’Església, car altrament es perdria i tornaria a no res.”
A vegades, dos cavallers s’enfadarien o s'ofendrien l'un a l'altre, i per decidir quitenia raó o per a recuperar l’honor perdut, els cavallers es batrien en duel. “-A tu, Tirant lo Blanc, que has estat principi de la destrucció de la sang militar: Si el teu ànim esforçat gosa mirar el perill de les armes que entre cavallers s’acostumen, (...) posa’t d’acord amb mi, amb la condició que la teva espasa i la meva es puguin ajustar a mort determinada.” Els duels no es feien lliurement,sinó que era una cosa cerimoniosa. S'havia de fer saber a l'altre cavaller que se l'havia retrat a un duel, sovint per mitjà d'una “lletra de batalla”. Es donava la possibilitat d'escollir armes a un dels cavallers “I quant que ell és el requeridor, (...) i m'atorga la facultat de divisar les armes, (...) jo de bon grat hi renuncio, i a ell li atorgo la facultat que les divisi en aquella maneraque ben vista li serà (...).”. Tot això es feia de manera cortès, encara que s'haguessin d'afrontar més tard. El combat l'havia d'arbitrar un jutge de batalla, que no havia de ser partidari de cap dels dos participants “Ara bé, jo no podria ésser el vostre jutge, segons reglamenta el nostre ofici, i us diré per què: car cap cavaller, rei d'armes, herald o porsavant que doni consell, no pot ésserjutge, perquè la gentilesa podria ésser defraudada.”
En temps de guerres, els cavallers acostumaven a anar a lluitar, guanyar fama i favors. Molts cops, si el cavaller tenia una valia especial, el senyor del territori els demanaria ajuda per a vèncer l'enemic. Si els cavallers demostraven ser bons soldats o comandants, fàcilment podien escalar posicions en la jerarquia militar. Com és el cas deTirant, que el nombren capità “Quan el capità Tirant venia amb la seva gent pel pla i veié els turcs dalt de la muntanya(...).” Al tindre un pes en l'exèrcit, té lògica que les seves batalles ja no siguin contra cavallers, sinó que sigui en batalles de molts homes. “-Vós m'heu fet una difícil petició: que us triï dos mil homes d'armes, els millors de la host, i dos mil ballesters.” “(...) i...