Catabolisme de la sacarosa amb llevats

Catabolisme de la sacarosa amb llavat:
Objectius:
Observar com la concentració del llavat afecta a la velocitat de fermentació de la sacarosa.

Material:

Eines
3xErlenmeyer
3xGlobus
3xvidres de rellotge
Balança
Ganivet
Cullera
Calefactor

Productes
Aigua destil·lada
Llevat
Sucre (la sacarosa)

Els globus en principi havien de ser de diferents colors per
distingir ladiferent concentració de llevat, però es va veure que
segons el color, la textura i resistència del globus variaven i per
això, es van posar desprès tots els globus del mateix color.
La balança també la vam canviar per una amb més capacitat per
ajustar el pes de les mostres.

Procediment escollit:
Per tal de poder saber com afecta la concentració de la llevat la velocitat de la fermentació,utilitzarem globus. Els globus aniran situats a la part superior de l’erlenmeyer, on dintre
d’aquest es produirà la reacció, i s’inflaran a mesura que s’alliberi gas. El gas que s’alliberarà
serà CO2, ja que si observem la reacció de fermentació veiem com s’allibera CO2.
C6H12O6 (glucosa) ———-> 2 CH3CH2OH(etanol)+ 2 CO2(diòxid de carboni)

Sacarosa=glucosa+fructosa
Per tant la nostre varableindependent serà la concentració de llavat en dissolucions de
sacarosa iguals, i variable dependent serà el CO2 emagatzemat als globus. Haurem de mantenir
constants invariables com serà la concentració de sucre en la mateixa quatitat d’aigua i la
temperatura dins l’estufa; també és important el tamany dels erlnmeyers, ja que si són de
tamanys diferents (per tant volms diferents) els globus nosinflarien igual encara que
tinguessin la mateixa quantitat de gas.

Mètode experimental:
Erlenmeyers

Sacarosa (g)

Aigua

Llevat (g)

C
1
2

10g
10g
10g

100ml
100ml
100ml

0g
2g
4g

1) Comencem preparant tres dissolucions iguals de sacarosa (sucre) en aigua a tres
erlenmeyer (10 grams de sacarosa/100ml d’aigua). Numerem cada erlenmeyer, sent la
C el control i elsaltres dos els números 1 i 2.
2) Amb una balança, tarem un vidre de rellotge i amb un ganivet tallem llevat fins arribar
a tenir una quantitat de 2 grams; desprès fem el mateix amb un altre vidre però posem
el doble de llevat (4 grams).
3) Tirem el llevat en una dissolució cada un d’acord a la taula.
4) Desprès preparem els globus numerant cada un amb un permanent per que
correspongui cada un aun erlenmeyer determinat.
5) Col·loquem els globus a la boca del seu erlenmeyer corresponent de forma que quedi
ben ajustat.

6) Un cop tenim el muntatge preparat el portem fins a l’estufa on els posarem a una
temperatura de 36’5ºC. Cada vint minuts farem una foto per observar l’evolució dels
globus.

Resultats esperats:

0 grams
llevat

2 grams
llevat

4 grams
llevat

10 gramssucre

10 grams
sucre

10 grams
sucre

100 ml aigua

100 ml aigua

100 ml aigua

Control (C)

Dissolució 1

Dissolució 2

Els llevats són uns bacteris amb la capacitat de de dur a terme la fermentació alcohòlica, i per
tant de degradar la sacarosa. Per tant, en unes dissolucions iguals, la concentració de llevat
afectaria a la velocitat de la fermentació, sent directamentproporcional. Per tant en la entre
les dos dissolucions que em preparat, la Dissolució 2 s’hauria d’inflar molt més ràpid el globus,
ja que em posat el doble de llevat per la mateixa quantitat de solució que en la Dissolució 1.

Resultats obtinguts:
Fotografíes (cada 20minuts)

Observació
Només als primers 20 minuts ja podem
veure com el Erlenmeyer-2 (E2) ja s’està
inflant molt més ràpidque el Erlenmeyer-1
(E1) que té menys concentració de llevat.
El control (EC) es veu una mica més inflat.

Als 40 minuts, podem veure com també
s’ha inflat molt l’E1, però l’E2 segueix
estant molt més inflat (comencem a veure
com s’infla bastant per la part inferior).
L’EC es presenta sense canvis.

A l’hora d’observació, l’E1 es veu casi tant
inflat com l’E2, en el qual el globus...