Català

L’ELIONOR
L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bonestardes”.
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al capde poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells malses curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just treshores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes


COMENTARI:
Al començament se’ns presenta el personatge principal: l’Elionor. Ens diu que va començar atreballar quan tenia tan sols catorze anys i encara duia trenes.

Com a bona treballadora obeïa les indicacions del seu amo i era estimada per tothom, els quals saludava totes les tardes. Mentreescombrava, solia cantar, però tot i això, tenia un sentiment de tristesa i sensació de solitud que li provocaven ganes de plorar.
Per saviesa popular de la gent gran del poble, que ja tenia experiència,li recomanaren casar-se i tenir fills per tal d’evadir aquella sensació de tristor i soledat.

Com mana la tradició, ella ho va fer i la seva filla gran, seguint els passos de la seva mare, tambécomençà a treballar als catorze anys. 
Es tracta d'un poema de versos polimètrics, és a dir, versos de mètrica variable, i sense rima.
L’autor parla d’una noia, l’Elionor però en realitat el que estàfent durant tot el poema és parlar de la societat de dones obreres, per tant, utilitza una metonímia durant tota la composició.

Al vers cinc podem observar-hi una metàfora quan diu que les coses...