Català

En Met de les Conques, drames rurals.
Aquesta història transcorre a un poble on en Met vivia juntament amb la seva mare i la seva àvia. Des de ben petit, en Met va ser marginat per ser fill, segons les males llengües del poble, d’una bruixa. Va ser apartat de tot contacte amb altres persones i va quedar marginat. Es feia gran però la situació no canviava , fet que va condicionar la sevaaparença física. La seva avia va morir quan ell tenia catorze anys. De mica en mica la gent del poble l’anava acceptant i va trobar un raig de llum a la seva vida quan un predicador va anar a fer sermons de la Quaresma al poble. Passava els dies a l’església escoltant al predicador fins que va començar la Setmana Santa on va trobar un altre passatemps, el de mirar les processons. Un cop van acabaraquestes celebracions religioses, en Met va tornar a la seva vida avorrida, desolada i trista. Va haver d’anar a l’església per tal de distraure’s per moments. Un dia, al llit, va sentir els crits de sa mare que s’estava morin per una intoxicació i degut a la acusació de bruixa, ni el metge del poble la va voler ajudar.
Ja mort la seva mare, Met donava tombs pel poble, i en un d’aquests se li vaaparèixer la imatge de Jesús mentre ell es trobava sota un arbre. Jesús va dir-li que havia d’anar a fer penitència, ordre a la qual ,Met va obeir completament. Una vegada ja havia preparat les coses, es va encaminar cap a dalt d’una muntanya on va caure a una cova trencant-se d’aquesta manera la cama. Allà apartat del contacte humà, estava complir la exigència de Jesús, el qual se li va aparèixernovament. Finalment, Met va morir a la cova i la seva calavera va ser trobada per uns caçadors.
Idil·li Xorc, drames rurals.
Pel que fa a l'argument, aquest comença presentant-nos tota una sèries de captaires com la 'Gonya' que vesteixen amb quatre draps, són bruts, tenen molt mal parlar i físicament estan bastant demacrats. Així doncs, mentre tot el grup de captaires decideix anar a fer l'única cosaque sap fer, és a dir, captar, veuen dues ombres que festegen i decideixen anar a veure qui són. La sorpresa es que són el 'Tit' i la Laia, que són ja d'edat avançada. Al veure'ls junts i en saber la noticia de les noces entre els dos personatges.
Ell, que era coix de les dues cames, havia de sortir abans per tal d'arribar a la vila a captar per davant del grup. La Laia, en canvi, sortia abansper tal d'aconseguir un plat de carn que li donaven si no anava acompanyada de l'escamot. D'aquesta manera, els dos es troben i fan camí explicant-se les seves misèries mentre que més tard, el 'Tit' decideix seure a descansar i es posa a explicar més detalladament les seves desgràcies. De cop, ell veu que el que li cal en la seva vida és una dona com la Laia i de fet, així li ho diu quan li proposael matrimoni. La Laia accepta, tot i que en aquell moment és quan apareix el grup de captaires i comença a mofar-se d'ells, ja que descobreixen que realment es casaran.
Decidits marxen cadascú a casa seva i la notícia del casament corre pel poble. Com que els nebots del 'Tit' també se n'adonen de la notícia, li claven una pallissa ja que no podran aprofitar-se'n més. El 'Tit' espantat icompungit, es socorre a casa de la Laia i els dos decideixen anar a veure al rector perquè els casi l'endemà a primera hora del matí. Quan hi van es troben amb un problema i és que no troben testimonis. Mentre el campaner es designa a sí mateix com un dels testimonis, el 'Tit' surt al carrer a buscar a algun altre testimoni que aconsegueix que un captaire cec ho sigui.
Així doncs, es casen i quan els dosprotagonistes surten al carrer els comencen a ploure pedres de diversos llocs. Aconsegueixen entrar tots a dins l'edifici, tots menys 'Tit', que no es va poder salvar i li va caure fins a causar-li la mort. En sortir al carrer, la multitud de captaires es va dissipar i ja només quedaven els membres del casament. Amb els plors de la Laia de fons, va dirigir unes paraules en senyal de protesta...