Catalán: la diversidad de lenguas y el estándard

TEMA 1: La diversitat
La diversitat és més natural que la homogeneïtat. Malgrat que la diversitat és més usual, tots els humans tenim una base comuna: la capacitat per al llenguatge. Tots i que tots tenim la capacitat, al llenguatge hi ha molta diversitat, ja que és un lloc d’eleccions, on món on escollim.
La diversitat lingüística es concreta en els següents fets:
a) Diversitat de llengües acausa de la diversitat humana.
Hi ha 6000 llengües parlades al món, encara que és un número que cada any decreix. Molt poques tenen escriptura (160) i encara menys tenen literatura (90). També veiem diversificació a la estructura de les oracions en les llengües, si són tonals o no, si tenen accents mòbils o fixos...
b) Diversitat territorial- a la majoria de territoris conviuen més d’unallengua. Al món hi han 6000 llengües però sols 250 estats. Europa, lloc de fronteres fixes, dels 39 estats 19 són multilingües.
c) Diversitat història- les llengües canvien amb el pas del temps i d’un lloc a un altre. Per exemple, al País Valencià diuen pilotes mentre que a Catalunya diem mandonguilles.
Tipus de variacions intralingüístiques
Variacions dialectals/varietats són intrínseques a lapersona i inamovibles.
Variacions contextuals/registres  quan canviem la llengua que utilitzem depenent de la situació en la que ens trobem, varia segons el context.
a) Varietats
DEF: Són configuracions de recursos lingüístics típics d’un grup de parlants per zona geogràfica, edat, sexe, etc. Tipus:
Cronolecte/variació en el temps
Divisió per generacions.
Nens/Adolescents/Joves/Adults/Gentgran.
Geolecte/variació en l’espai
Diferenciem dos tipus: Regional (propi de cada lloc) i Estàndard (que serveix per tothom).
Sociolecte/variació en el nivell social
Per classe social (alta, mitjana, obrera)
Per nivell cultural (alt, mitjà, baix)
Per gènere
Per l’adquisició de la llengua (nativa, 2na llengua)
Per grup ètnic
Idiolecte/variació en el caràcter
Depèn de la personalitat decadascú.
Ex. Una persona molt dinàmica i activa parlarà amb un èmfasi i rapidesa que no tindrà una persona introvertida.
Adequació a la varietat
Hi ha diverses maneres de parlar en funció del context, la situació i el públic.
Exemple:
Estàndard: Nosaltres, els homes, vam sortir els primers.
Dialecte: Naltros, els hòmens, isquerem els primers.
b) Els registres
DEF: Són configuracions derecursos lingüístics que els membres d’una cultura associen a un tipus de situació. Es diferencien en funció:
Del camp (tema)
Ex. No utilitzem el mateix lèxic en un article sobre evolució lamarckista que en un reportatge dels premis grammy.
Ex. A les seccions dels diaris, podem vore canvi de lèxic entre els articles de política internacional i els esportius.
Del mode (canal)
No és el mateix prepararun text per un canal oral que per un canal escrit.
Ex. La ràdio, el locutor és més proper a la audiència, utilitza díctics (expressions on es dirigeix de manera directe al públic, “vosaltres ara escoltareu”.) A la premsa escrita no s’utilitzen.
Del tenor funcional (funció)
Depenent del que volem aconseguir, utilitzarem un tipus de llenguatge o un altre i d’una manera o un altra.
Del tointerpersonal (formalitat)
La formalitat que exigeix la situació.
Ex. àmbit familiar vs reunió de feina.Segons Payrató:
El tema es pot dividir en general (no especialitzat) o especialitzat.
El canal es pot dividir en oral, escrit o mixt.
La funció es pot dividir en informatiu, interactiu o mixt.
El to interpersonal es pot dividir en formal (telenotícies), neutre (home del temps) o informal(concursos).
A més a més, els registres poden ser:
De preparació: planificat, no planificat o mixt.
Personal: subjectiu/implicat, objectiu/distant o mixt.
Els documents de l’IEC i la variació
Quan els mitjans van començar a sorgir, es va fer una llengua estàndard. Es va intentar unir tots els accents diferents per crear un prototip general del català. De l’any 83 (quan TV3 es va iniciar) fins...