Catala dialectes

Untitled Document

Pàgina 1 de 4

S'estén per les conques dels rius Fluvià, Ter, Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià i Francolí i llurs afluentsi abraça un total de 25 comarques,on viu el 80 % de la població de Catalunya.

Besalú (La Garrotxa)

Trets ling. Vocalisme vocals obertes i tancades FONÈTICA B/V Iodització Finals oclusius present Indicatiu MORFOSINTAXI Articles DemostratiusIncoatius Pronoms manteniment de mots propis, no compartits amb altres dialectes

CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ CENTRAL El vocalisme àton es caracteritza pel tancament en u de la o (pusar ) i la confusió de a i e (en la vocal NEUTRA)En el vocalisme tònic destaca l'obertura en [e] de la e tancada del llatí vulgar (cippu > 'cep' [sep]). Hi ha alternança de pronúncia en els mateixos mots, entre e obertai e tancada : primavera, farigola Sonen igual Iodització etimològica (palea > paia ,'palla' ), que abraça tota la Catalunya Vella tret de l'Anoia, el Baix Llobregat, el Barcelonès i comarques al sud d'aquestes. A l'àrea de Barcelona i les rodalies hi ha ieisme en certes paraules: assoleiat, ceia, uial 'ullal', vui. Emmudeixen tots, especialment les combinacions -mb, -mp, -nd, nt, -ld, -lt, -rd,-rt: fort, alt, camp, tomb. La persona 1a té desinènciaen -o, pronunciada com a u : jo canto, jo dormo . En zones septentrionals es reforça amb t o k finals: cantut el,la,els,les,l'. L'article personal és En/El, La Només tenen dos graus: aquest, aquell. L'increment és en -eix: serveix, pateixen. Formes reforçades davant el verb: em pentinaré

LÈXIC

cargol, demà-passat, escombra, joguina,llard, llombrígol, mandra, sorra...

La morfologia i el lèxic particulars del català central han esdevingut, en una gran mesura, els propis de la llengua literària moderna.

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/central.htm

09/12/2011

Untitled Document

Pàgina 2 de 4

És el subdialecte parlat a Barcelona i les rodalies, amb tendència a ampliar-se degut a la mobilitat delsseus parlants. També dins de Barcelona es distingeixen les parles de Sants, Gràcia, Hostafranchs... Vacil.la en l'obertura de les vocals ( esquella és oberta, conreu és tancada , galop la fa tancada, proa la fa oberta, i amb els mots cultes encara passa més). Fan una gran obertura de les neutres finals : els de can Fanga , o "A Barçalona parlan xava", són dues frases que imiten aquest so, i lesdiuen gent de comarques. Fa ieisme (paia, ui, taiar, abeia, ceia, vui) i també sol confondre consonants sordes i sonores (impressió es pronuncia sonora , formatge es fa sord).Pel que fa a la morfologia, fa el pretèrit perfet perifràstic amb e (vem,veu anar) diu dugues 'dues', aquet 'aques't, etc. Pel que fa al lèxic trobem mots com pirar 'anar-se'n ', pela 'pesseta', clissar 'veure', clapar 'dormir',amb una notable entrada de mots del caló (guipar, calé, catipén, menda, jalar, bufa, dinyar-la) i també castellanismes (tocino, acera, bueno, vale, pues, barco, suelto, tabaco.)

Casa Milà (La Pedrera)- Barcelona

Ocupa la zona sud del català central (comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp i Conca de Barberà) . Pronuncia la i de caixa, fa la distinció entre b i v (enfront de la restadel dialecte central), simplifica el demostratiu 'aquest' en aquet , aqueta. Palatalitzen les i pretòniques (xiculata, siroll, ginoll). Diftonguen la o inicial(aulor, aufegar), IN passa a NY (fenya 'feina'), l'article el alterna amb lo, usen els pronoms naltros, valtros, nantros i reforcen amb -c els presents d'indicatiu (omplic, corroc), també tenen tendència a suprimir les velars en el Subjuntiu(caiés 'caigués'). Hom hi constata afinitats lèxiques amb l'occidental: xiquet, bajoca 'mongeta', camí 'vegada' fadrí 'solter', jurcar 'maldar', fumera 'xemeneia' catxar la mà 'donar la mà' manya 'pressa'.

Creixell (Tarragonès)

Monestir de Santes Creus (Alt Camp)

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/central.htm

09/12/2011

Untitled Document

Pàgina 3 de 4

També...