Catala Trobadors

1. Els trobadors (del provençal, trobar, del francés trouver, trobar) eren els inventors (els que es troben) el text i la melodia. La poesia trobadoresca és desenvolupà des de mitjan segle XII, a lesclasses cultes, però era consumida per les classes populars, i escrita en una llengua vulgar que no era la mateixa del poble, el provençal. El provençal s'utilitzava per a la poesia, i el català pera la prosa (novel•les, narracions curtes, lleis...).Els autors que escrivien versos en llatí eren poetes, però qui ho feia en provençal s'anomenava trobador.Els trobadors catalans escrivien enprovençal per la proximitat geogràfica; pels llaços polítics que hi havia entre Provença i Catalunya, que es reforçaren per l'enllaç de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença; les relacions econòmiques;perquè les dues llengües procedien del llatí i pel prestigi de la lírica trobadoresca. Els trobadors podien ser de condició ben diferent, des de grans senyors i reis que ho feien per entretindre's odivulgar la seua ideologia, fins a professionals de la poesia, que havien sigut artesans.La poesia trobadoresca tenia unes característiques i temàtiques concretes. Podem dir que a través de la lecturad’aquestes composicions veiem reflectida la manera de ser i de comportar-se d’una part de la societat medieval. Un dels temes més importants és l’amor.

2. 2.1

Enfurismar: Fer que una persona o unanimal es posi furiós .
Espona: espona és una paret de pedra seca (sense gens de ciment) que serveix per contenir la terra en el rost d'una muntanya, tot formant una marjada (en alguns indrets deparla catalana, aquestes marjades s'anomenen feixes i bancals).
Sivella: En un extrem del cinturó es troba la sivella, generalment metàl•lica, per la qual s'introdueix l'altre extrem del cinturó per lapunta.
Gonella : La gonella és una peça de vestir tradicional de la pagesia a les illes Balears, composta de cos i de falda més o menys llarga.
Penyora : objecte que en determinats jocs el...