Catala

1. Diu Joan Lluís Marfany que “les Visions no anaven dirigides a l’autoconeixement del poble català, sinó a l’elaboració i legitimació d’una teoria nacionalista”. A partir d’aquesta citació, reflexioni sobre el significat del passat historicollegendari de Visions i comenti’n els elements que justifiquen les paraules de Marfany. Afegeixi-hi allò que estimi sobre els altres “temes” que són semprepresents en els poemes de Visions.


En Visions Joan Maragall tria llegendes, històries i mites de tradició catalana que les utilitza per donar a conèixer les seves idees vitalistes i com a mostra de forma de ser dels catalans, és a dir, els costums de la pàtria catalana. Anteriorment, poetes de la Renaixença havien donat a conèixer aquestes llegendes, però Maragall anirà més enllà donant unareinterpretació. Sovint, s’han d’interpretar com a poemes patriòtics que mostren l’ànima catalana, la catalanitat més pura; un ésser pragmàtic, sensual, materialista, individualista, vitalista, egoista, rebel; aquestes característiques són les oposades a les del poble castellà que és gregari, submís, idealista i místic, que a partir d’aquesta contraposició Maragall li dóna una expressió simbòlicaals poemes.
Els mites que apareixen en aquest recull de poemes de Visions sorgeixen de la terra, el seu objectiu és definir l’ànima catalana. El poeta busca trets que puguin ser característics de tots els catalans que permetien entendre l’ànima de la nació que s’estava construint.
Visions són poemes sobre les llegendes d’aquests cinc personatges: La llegenda del mal caçador, la de l’eremita JoanGarí, la del comte Arnau, un poema sobre la llegenda de la conquesta de Mallorca de Jaume I i per últim, la fi d’en Serrallonga. Enfoca a tots aquests personatges més des del seu vitalisme que des de la mitologia col•lectiva.
Darrera de la visió dels catalans hi havia una influència del vitalisme de Nietzshe, el mal de la societat moderna és l’existència d’una moral, que el cristianisme haestès, que presenta l’ésser humà com dèbil, resignat altruista, obedient i mortificat. Ell, Nietzshe, propugnava l’exaltació de la vida per damunt de tot, de la voluntat humana, de l’acció de l’home-heroi, lliure i irresistible, dominador i egoista.
Aquest vitalisme en Visions que representa la nació Catalana ( viure el moment, amb el tòpic literari del Carpe Diem) ens ensenya la contraposició amb elmón castellà que és tot el contrari ( la vida és un pas per al més enllà, que està plena de coses dolentes i obstacles).
Els mites que són triats són hereus de la poesia floralesca de la Renaixença. Per Maragall representen els defectes i virtuts dels ancestres: individualisme, vitalisme, orgull, sensualitat, rebel•lia, irreverència, seny, vitalisme. Els tres primers poemes són llegendes i elsaltres dos són personatges històrics. Els cinc, es relacionen amb el superhome de Nietzsche.
Els símbols de cada poema segons el que diu Joan Maragall, que té a veure sobre el tema de Visions és el següent:

El comte Arnau és un poema, de caire vitalista: l’home que creix en el pecat d’orgull o de supèrbia, que cau vençut i esdevé un fantasma del que era, i que s’apenedeix i es redimeix totesdevenint una mena de símbol de “regeneració” humana a través de la humilitat i de la tendresa, en aquest poema es veu la contraposició: El comte Arnau no creu en déu i veu el cel com un goig i l’Adalaissa si que creu en déu i veu el cel com un repòs. Aquí es veu l’individualisme del compte Arnau
Serrallonga va redimir-se amb la confessió del seu pecat, mentre que el Mal caçador ho fa complint lacondemna que l’imposen : corre tota la vida darrere la llebre . Finalment Fra Garí per la seva banda va plorar per alliberar-se dels seus pecats.
L’estimada de Jaume, la llegenda de Jaume primer esta mitificat per la Renaixença i el nacionalisme català tot convertint-lo en un símbol patriòtic de les virtuts heroiques. És a dir, representa la nació catalana.
Els personatges mítics són la...