catala

L’ÈPOCA
La novel·la “Tirant lo Blanc” pertany a la baixa edat mitjana, compresa entre el segles XI i XVI. El segon període de l’època medieval que es caracteritza per un canvi de tendència en l'agricultura de l'Occident europeu que comença a generar excedents que es comencen a comercialitzar. És gràcies a això que es poden desenvolupar les primeres ciutats, i comença a sorgir un nou estament,els burgesos o comerciants, que viuen a les ciutats i que encara que tenen riqueses econòmiques, formen part dels no-privilegiats però no estan sotmesos a cap senyor feudal.
La novel·la, concretament està situada en el moment històric en el que els Turcs conquereixen Constantinoble, fent caure així l’Imperi de Bizantí. Es a dir al segle XV, ja al final de la baixa d’ Edat Mitjana, per això trobemcaracterístiques pròpies de l’Edat Moderna.
El més destacat de l’època és el sistema d’organització social, polític i econòmic anomenat Feudalisme, on mana un senyor feudal per sobre de tots els vassalls (poble o pagesos). Per tant la societat està dividida: la minoria de la població era la noblesa i el clergat que tenien privilegis, i en canvi la majoria de la població, el poble, són elsno-privilegiats. Aquest sistema genera una jerarquia piramidal i una societat estamental.
Feudalisme deriva de “feudum” (feu en llatí) que és un gran extensió de terra en propietat d’un senyor feudal. Aquest podia ser un noble laic o eclesiàstic.
Hi ha una relació de vassallatge entre el senyor feudal i els seus vassalls. El vassall promet fidelitat i serveis (militar i consell) al seu senyor a canvide protecció i manteniment. Es fa una cerimònia de vassallatge o acte d’homenatge on es jura aquesta fidelitat i el senyor feudal concedeix un feu al vassall.
El senyor feudal és el que governava el territori i viu a amb la seva cort en el seu castell, és en aquest context i en la relació que s’establien entre els diferents estaments on sorgeix la literatura cortesana.
En aquesta època launitat espirituals característica és teocèntrica, tot és en nom de Déu, els clergues són els monjos que residien en els monestirs. La principal religió és el cristianisme.
L’ESTIL
L’estil de “Tirant Lo Blanc” podem afirmar que es tracta d’una novel·la cavalleresca (segle XV), ja que té les característiques pròpies d’aquesta.
És un gènere narratiu en prosa protagonitzat per un heroi fictici.Aquest, és un cavaller errant, a la recerca d’aventures, que personifica a l’ideal cavalleresc, que té com a principals qualitats, la fidelitat, el menyspreu al sofriment i a la mort i l’anhel a gloria. No només és defensor a ultrança de la fe, del senyor i de la dama, també ho és de les donzelles, dels orfes, és a dir, dels febles. Tot i així, sense arribar a l’exageració fabulosa, tot dins d’unamesura humana.
D’altra banda, els escenaris on se situen els esdeveniments són reals i coneguts pels lectors, per tant, succeeixen en llocs propers com ho són França, Itàlia...,etc. A més, s’hi esmenten personatges de l’època, que tothom coneix o pot identificar, que apareixen al costat del de ficció. De manera que la novel·la cavalleresca és coneguda pel seu realisme.
En relació amb el realisme,normalment hi ha episodis històrics, com ho són les batalles, que tothom pot recordar. Un bon exemple és la Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.
S’observa per tant, que té un gran interès per la versemblança i l’objectiu de fer de mirall de la realitat, és a dir, reflectir el que passa al segle XV. Això també produeix que hi hagi una influència mútua entre la literatura i la vida real jaque els cavallers que es llegeixen a les novel·les volen actuar com herois però els herois ja actuen com cavallers autèntics.
Finalment podem fer una comparació entre “Tirant lo Blanc” i “Curial e Güelfa” una altra de les novel·les cavalleresques més importants de l’Edat Mitjana, ja que ambdues narren les aventures amoroses i guerres de cavallers que viatgen i lluiten contra els infidels. Els...