catala

COMENTARI DE TEXT: SOBRE L'ACTUALITAT DE ZOLA


Émile Zola ( 1840- 1902 ), va nèixer a França. Va morir d'una intoxicació d' anhídrid carbònic produïda pel mal manteniment de una ximeneia; fetque es veu poc clar i es decanta més per la versió de un assesinat.
Era escritor del gènere narratiu dins del tipus de la novel·la, gènere realista, popular i socialitzador, i també escrigué en elgènere assagístic. Pertany als moviments realista i naturalista.

Les primeres novel·les són Thérèse Raquin ( 1967 ) i Madeleine Férat ( 1868 ) i la seva novel·la més ambiciosa fou el cicle narratiu deRougon Macquart ( 1871 – 1893 ) format per vint novel·les, la qual intenta mitjançant la paraula una imatge totalitzadora i complexa de la França del segon imperi.

En Narcís Oller va intentartrasplantar la manera de fer zoliana a la narrativa catalana moderna amb novel·les com La Papallona ( 1887 ), la qual, segons Zola era una bona novel·la realista gràcies a les descripcions que té, però quea causa del final que és més romàntic, l'aparta del realisme. Al 1884 Zola la va traduïr al francès.
N' Émile va presentar al públic francès a n' Oller com un novel·lista pulcre, però es vaassegurar que ningú s' equivoqués amb la literatura de n' Oller.

Al segle XIX, a Catalunya no es va traduïr cap obra d 'Émile fins als anys trenta, que es va traduïr Germinal al 1994, Nana al 1985,Thérèse Raquin al 2000 i La curée al 2002.

Els modernistes van rescatar la literatura zoliana llançada per escriptors com Verdaguer, Vayvreda, entre altres. Encara que cap novel·la de Zola va arribar aaparèixer a catàleg de la innovadora i completa Biblioteca Popular de L'Avenç.
Eugeni d' Ors va defensar el model intervencionista que encarnava l'autor de J'accuse! En el marc de l' affaire Dreyfus,en el cual Zola intervengué amb una carta oberta al president de la república on denunciava la campanya antisemita dels partits de la dreta francesa en un assumpte de traïció del qual fou acusat...