Catala

1. Definició de modernisme i cronologia

El Modernisme és un moviment cultural de signe romàntic produït a Occident al final
del segle XIX i al començament del segle XX. Va ser un moviment ampli i complex de
renovació cultural, que responia a la voluntat, ja iniciada amb la Renaixença, de
transformar la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i europea. Amb
l’objectiu de posar-se aldia, els modernistes van rompre amb el passat cultural de la
Renaixença i van intentar assimilar els corrents de l’Europa contemporània.
Cronologia del Modernisme: El Modernisme literari va durar dues dècades: l’última del
segle XIX i la primera del segle XX. S’estableixen dos períodes en el Modernisme:
-Primer període (1892-1900). Etapa regeneracionista: Fou el període més combatiu
del moviment, ambun to anarquitzant i radical des del punt de vista social. L’actitud
rellevant responia a l’individualisme i a la concepció de l’artista com a guia messiànic
de la societat.
-Segon període (1900-1911). Etapa decadentista-esteticista: Al llarg d’aquest segon
període perdé bona part d’agressivitat i finalment s’establí. Són els anys de major
producció literària. La burgesia acceptà i assimilà elmoviment, sobretot estèticament.

2. Característiques del modernistes.

L’art per l’art: Aquesta teoria considera l’art autosuficient, sense cap altre objectiu
més enllà de l’art mateix.
L’art total: Un tret essencial de Modernisme fou la recerca de l’art total, és a dir, del
que reuneix diversos arts i gèneres en una mateixa obra.
L’artista: L’artista modernista se sentia un ésser superiorenfrontat amb la societat
burgesa que l’envolta, a la qual acusa de materialista i de manca de sensibilitat.
La bohèmia: Uns la practicaren per gust, amb diners abundants i estades a París, com
ara Santiago Rusiñol i Ramon Casas. És la que s’ha anomenat bohèmia daurada.
D’altres, en canvi, una bohèmia miseriosa o, fins i tot, tràgica. És la bohèmia negra
dels inadaptats de veritat.
Els personatges deficció: El protagonista sol ser un heroi, realment frustrat i
inadaptat, amb el qual l’artista s’identifica: un jove lluitador que s’enfronta amb la
massa immobilista i indiferent.

3. Explica la poesia modernista i anomena el seu autor més important
amb dues obres
La poesia modernista representa una evolució respecte a l'encarcarament de les
composicions jocfloralesques que havia impulsat laRenaixença. Es pretén renovar la
versificació i la temàtica, es tradueixen els gran poetes europeus contemporanis i
també els clàssics, es valora la poesia sincera que expressi l'experiència de la vida i es
produeix una obertura cap a diversos corrents europeus (simbolisme, parnassianisme,
vitalisme), que els autors incorporaran d'una manera o altra a les seves trajectòries
poètiques. Propugnaven unapoesia espontània, de forma descurada. Quant al
contingut, tornaven a tractar temes del paisatge, de la natura, i de llegendes
tradicionals, amb un to vitalista i exaltat. Es pot considerar que el màxim exponent
d'aquest corrent és Joan Maragall. Obres destacades Poesies i Seqüències

4. Obra de Joan Margall i teoria de la paraula viva.

Joan Maragall va ser el fill hereu d'un industrial tèxtil. Vaestudiar dret. Va escriure a
diverses revistes.
Maragall, seguint el corrent regeneracionista, va crear la teoria de la paraula viva,
les característiques de la qual són:
Actitud vitalista basada en l'expressió senzilla i individual de les pròpies
emocions i vivències interiors.
Temes
extrets de la tradició: el paisatge, la natura, el folklore... per
transmetre exaltació i vitalisme.
Importància dela inspiració i l'espontaneïtat en el procés de creació artística
sense control del poeta: mètrica lliure.
L'obra de Maragall abasta la poesia, el teatre i la prosa:
Obra poètica:
La seva obra poètica és la més coherent i significativa dins el corrent modernista.
L’obra poètica de Maragall consta de cinc llibres:
Poesies: Hi trobam La vaca cega, Alguns poemes són el reflex del món interior del...