catalan- articulo

 LES VEUS SILENCIADES.
Realment, les persones segons les cultures naixem amb la vida totalment marcada i pautada, tenim exactament clar tot allò que està bé i tot allò que no ho està. Està clarque a d’haver-hi un ordre per poder mantenir aquesta societat, però fins a quin punt cal dir exactament a les persones com han d’actuar, quin ha de ser el grau de repressió per no poder mostrar eldesig de canvi?
Les normes socials ens crean el límit entre allò correcte i allò incorrecte, però cal parar-se a pensar per un moment, si el que estem vivint és realment just. Des de el meu punt devista, no cal ser un geni per donar-se compte que els models de govern del segle XXI (majoritàriament) únicament intenten crear models-màquines de persones que continuïn amb el cicle de la vida, crearpersones que no pensin, que obeeixin i ho acceptin sense miraments. No cal anar gaire lluny per trobar exemples d’aquest tipus, a nivell estatal, podem trobar cassos ben evidents: el dret a decidir delsciutadans catalans sobre un referèndum per saber la decisió del poble, sigui negativa o sigui positiva, la demanda de dimissions de polítics en cassos extrems de corrupció, és tant demanar? Això ésel que sembla. I el que és encara més evident que els governs no accepten aquestes peticions d’aquelles persones que reclamen canvis quan aquelles persones reiteratives manifesten queixes en contra dela situació actual, és més senzill imposar-se i no escoltar, i que, és més acostumen a classificar-se com persones que es queixen de tot, defensores de canvis utòpics i massa persistents. Aquestsexemples, però també els trobem en el dia a dia de les persones i no cal anar a grans institucions. A nivell escolar, les persones que normalment comencen a tenir un criteri propi (com és el cas dels altscursos de la E.S.O o el Batxillerat) i a reivindicar causes i justificar, acostumen a tenir repercussions negatives o si més no, són més perjudicats que aquelles persones que, tot i tenint les...