Catalan

TEORIA: LA VOCAL NEUTRA.
 
Com ja és sabut, en una considerable zona del domini lingüístic del català, la a i la e corresponents a síl·labes en què no recau l'accent tònic del mot -síl·labes febles o àtones- són pronunciades amb un mateix so. Aquest so, que en l'escriptura és representat,doncs, indistintament per a i per e, és un so intermedi entre aquestes dues vocals i és anomenat vocalneutra.
 
SUBSTANTIUS
Masculins amb e final: home, pare, roure, sucre ...
Excepcions: finals amb
- arca: patriarca
- ma : idioma
- ista: dentista
- cida: insecticida
altres: dia, poeta, guàrdia, papa ...
B) Femenins amb a final: sabata, fusta, tarda, casa ...
Excepcions: febre, mare, torre, classe, base, imatge, higiene, llebre, piràmide, sèrie, superfície, catàstrofe, barbàrie, índole,efígie, cúspide, calvície, crisàlide, intempèrie ...
 
ADJECTIUS
C) Masculins amb e final: ample, pobre, negre, recte ...
Excepcions: adjectius d'una terminacio amb "A" final: hipòcrita, egoista, belga ...
D) Femenins amb a final: ampla, bonica, pobra, trista ...
Excepcions: adjectius d'una terminació amb e final: alegre, amable, jove, simple, possible, probable ...
SUBSTANTIUS i ADJECTIUS
E)El plural de substantius i adjectius s'escriu sempre amb es, (tant si és masculí com femení): alcaldes, taules, pobres ...
Cal fer atenció als canvis ortogràfics que es produeixen:
 
- CA ........ QUES : coca -> coques
- ÇA ........ CES : plaça -> places
- QUA ....... QÜES : Pasqua -> Pasqües
- JA ........ GES : esponja-> esponges
- GA ........ GUES : amiga -> amigues
- GUA ....... GÜES :aigua -> aigües
 
VERBS
F) Última lletra terminacions verbals amb a: canta, feia, plora.
Si la neutra no és l'última s'escriu e: cantes, rentaven.
 
Excepcions:
- obre, corre, vine, omple
- infinitius segona conjugació: vendre, seure, caure ...
 
Si no es troba a final de mot ens podem guiar, en molts casos, per la forma primitiva del substantiu o, si és verb, per una forma on puguitrobar-se [a] o [E]-[e] tòniques:
 
teulada - teula rentava - renta
- - - -
entaular-se - taula passem - passo
- - - -
barqueta - barca segarem - segar
- - - -
paperera - paper ballàvem - balles
- - - -
barber - barba pesaré - peso
- - - -
 
Excepcions: jeure, treure, heure, néixer, péixer: formes tòniques
amb e i àtones amb a.
 
2) Comparació amb el castellà (generalment hi haequivalència).
 
Excepcions: ànec, assemblea, cove, ebenista, efeminat, emparar,
enyorança, espàrrec, estella, Esteve, meravella, monestir, orfe,
orgue, ràfega, rave, resplendir, sergent, treball, vernís, Empúries,
punxegut, malenconia ...
ambaixada, arravatar, assassí, avaria, maragda, rancor, sanefa,
Sardenya, afaitar, avaluar, davant ...

O / U

Quan s'escau en una síl·laba tònica, lalletra o es llegeix
clarament: cosa, jove, porten, doni.. Però quan s'escau en síl·laba
àtona, es pronuncia u: coseta, jovent, portem, donés (= «cuseta»,
«juvent», «purtem», «dunés»)...(1)

Això origina un problema ortogràfic: quan sentim /u/ en síl·laba
àtona quina lletra hem d'escriure, o o bé u? Heus ací unes regles
per a resoldre-ho:

1) BUSCAR L'ARREL. Moltesparaules deriven d'una altra, més curta
(coseta ve de cosa; jovent, de jove), o, encara que no siguin
pròpiament derivades les podem relacionar amb mots, també més curts,
de la mateixa família (donar té la mateixa arrel que "ell dóna";
jugar, que "ell juga"). Com que amb aquest procediment obtenim
gairebé sempre paraules rizotòniques (que tenen l'accent en
l'arrel),podem saber exactament quina lletra cal escriure-hi. Més
exemples:

COM QUE DIEM: TAMBÉ ESCRIVIM:

pont pontet, pontó, pontarró, pontar, pontatge...
punt puntet, puntós, puntual, puntejar...

foll follet, follejar, follia...
full fullet, fullejar, fulletó...

olla oller, olleta, ollassa,...