Catalan
LLENGUATGE
1. Facultat humana per a comunicar-se a través
de la paraula oral o escrita
2. Tipus de varietat d’una llengua caracteritzada
per unaterminologia específica. Sinònim de
registre especialitzat: llenguatge administratiu,
llenguatge publicitari, llenguatge científic
3. Codi o sistema comunicatiu de signes no
lingüístics: llenguatge desords, llenguatge
cinematogràfic
LLENGUA
Realització concreta del llenguatge i adoptat per una
comunitat com a sistema de comunicació. Idioma.
Llengua anglesa, llengua sueca, llengua xinesaVARIETAT LINGÜÍSTICA
Concepte general que fa referència a tota modalitat
d’una llengua. Engloba els dialectes (varietats
diatòpiques geogràfiques) i els registres (varietats
funcionals odiafàsiques)
DIALECTE
Varietat geogràfica d’una llengua, determinada per la
zona on es parla
Varietat funcional d’una llengua, determinada per
l’àmbit d’ús i la situació comunicativa. Registreoral,
registre escrit, registre formal, registre col·loquial
REGISTRE
ESTÀNDARD
LLOC, ZONA
Varietat culta d’una llengua, oral i escrit, que es fa
servir en àmbits d’ús públics i formals,apresa als
centres docents i divulgada pels mitjans de
comunicació, vehicle de cultura i factor de cohesió
de la comunitat lingüística
Situacions en què s’usa una llengua. Són públics(publicitari, administratiu, judicial, acadèmic...) i
privats. Als públics s’associa l’ús d’un registre
estàndard formal i, al privat, un registre oral i
informal i un dialecte
Situació, ubicació
LLENGUACATALANA
Denominació acadèmica i històrica de la llengua
VALENCIÀ
1. Nom de la variant geogràfica catalana parlada
al País Valencià, també anomenada català
meridional.
2. Denominaciópopular i local que els
valencians donen a la llengua catalana
parlada al País Valencià.
3. Denominació estatutària de la llengua
catalana al País Valencià
Opinió/Idea no científica sobre les...
Regístrate para leer el documento completo.