catalan
Páginas: 5 (1239 palabras)
Publicado: 29 de enero de 2014
Català. Pàgines: 22, 23, 25, 32, 34, 35, 36, 66, 67, 70, 72, 73, 74.
Sociolingüística
Lengua i societat
La llengua és un fet social, ja que l'aprenem i la feim servir en un context familiar i social; ens permet comunicar-nos i interactuar amb les persones. La llegua és com un vehicle de comunicació dels valors culturals, filosòfics i polítics de cada societat.
La relació entrellengua i societat és tan íntima que les llengües neizen, creixen, evolucionen i moren d'acord amb els canvis que experimenta la societat que les usa. Si nosaltres parlam una o més llengües derivades del llatí, es a causa de l'expansió territorial de l'imperi romà.
El naixement de les llengües romàniques
Els estudis filològics conclouen que en el segle VIII dC ja existien les llengüesromàniques, a més l'an 813, al concludi de Tours, es recomanava la traducció a la llengua romana rústica perquè la població no entenia el llatí clàssic. Però fins al mitjan del segle XII no trobam obres escrites: primer text escrit en romanç català fou El Llibre jutge.
Durant els segles XII i XIII l'expansió de la Corona d'Aragó consolidà la monarquia, desenvolupà l'administració i generà la legislacióper al govern dels noues regnes. El 1276, Jauma I va ordenar que tots els documents oficiales fossin redactats en romanç. Conservem texts com: Llibre del consolat de mar, i els Furs de València; també dues primeres cróniques : el Llibre dels feits de Jaume I i la Crònica de Desclot.
L'expansió de la Corona i el tractat de Torrelles (1304) afavorí el comerç marítim i permetré el contacte amb elnou corrent cultural humanista italià. Més les institucions religioses dels franciscans i els dominicans que tengueren una gran influéncia en la literatura religiosa oral i escrita.
La normativització i la normalització
L'elaboració d'un diccionari, la unificació de les tendències culta i populista, i la depuració lèxica i morfosintàctica. La co.laboració posterior dels noucentistes amb laclasse política burgesa de Catalunya fundà les institucions amb l'objectiu d'estudiar, fizar i depurar la llengua, va aceptar les Illes Balearas i el 1932, els Valencians també.
Lèxic
Paraules patrimonials i cultismes
Les paraules patrimonials són el resultat de l'evolució del lèxic llatí. (MATER-mare, FILIUM-fill, NEPOTEM-nebot, AQUA-aigua...)
Els cultismes son derivacions que s'hanincorporat més tard. (maternitat, filial, nepotisme, aquàtic...)
L'apòstrof
EL/EN
Si s'apostrofa quan va davant vocal o hac: l'arbre, l'home, l'hivern...
Davant xifres, sigles, abreviatures i essa liquida: l'1, l'stop, l'FBI, l'snack.
Davant canvi de lletra (cursiva, negreta) o cometes: l'.
No s'apostrofa
Davant hac espirada: el hobby, el hawaià, el hall.
Davant i/uconsonàntiques: el iambre, el ioga.
Davant simbols químics i fórmules: el Al, el H, la AG.
Generalment, davant usos metal.lingüístics de la cursiva i les cometes: del se n'ha de dir .
LA/NA
Davant a, e, o, estiguin procedides de hac o no: l'estima, l'heura, l'amistat.
Davant i/u tóniques: l'illa, l'única, l'Índia.
Davant sigles i abreviatures: l'ONU, l'OTAN.
Davant canvi de lletra (cursiva,negreta) o cometes: l'Odissea, l'.
No s'apostrofa
Davant i/u àtones i consonàntiques: la història, la iuca.
Davant hac espirada: la hippy.
Davant els noms de les lletres: la a, la e, la c.
En els mots: la host, la ira, la una (hora).
Davant a- (al contrari de): la anormalitat, la asimetría.
Davan la essa líquida: la Scala de Milà.
Davant usos metalingüístics: la estava escrita sensehac.
El gènere
afegint -a al final y canviant lletres com p per b, t per d: llop/lloba, humit/humida, antic/antiga, gos/gossa, nul/nul.la, mestre/metra, monjo/monja.
Afegint -va, -ua als acabats en -au,-eu, -ou, iu: meu/meva, blau/blava, positiu/positiva.
Els acabats en vocal tónica s'afegeix -na: germà/germana, padrí/padrina. I altres acabats en àtones o diftongs: rei/reina,...
Sociolingüística
Lengua i societat
La llengua és un fet social, ja que l'aprenem i la feim servir en un context familiar i social; ens permet comunicar-nos i interactuar amb les persones. La llegua és com un vehicle de comunicació dels valors culturals, filosòfics i polítics de cada societat.
La relació entrellengua i societat és tan íntima que les llengües neizen, creixen, evolucionen i moren d'acord amb els canvis que experimenta la societat que les usa. Si nosaltres parlam una o més llengües derivades del llatí, es a causa de l'expansió territorial de l'imperi romà.
El naixement de les llengües romàniques
Els estudis filològics conclouen que en el segle VIII dC ja existien les llengüesromàniques, a més l'an 813, al concludi de Tours, es recomanava la traducció a la llengua romana rústica perquè la població no entenia el llatí clàssic. Però fins al mitjan del segle XII no trobam obres escrites: primer text escrit en romanç català fou El Llibre jutge.
Durant els segles XII i XIII l'expansió de la Corona d'Aragó consolidà la monarquia, desenvolupà l'administració i generà la legislacióper al govern dels noues regnes. El 1276, Jauma I va ordenar que tots els documents oficiales fossin redactats en romanç. Conservem texts com: Llibre del consolat de mar, i els Furs de València; també dues primeres cróniques : el Llibre dels feits de Jaume I i la Crònica de Desclot.
L'expansió de la Corona i el tractat de Torrelles (1304) afavorí el comerç marítim i permetré el contacte amb elnou corrent cultural humanista italià. Més les institucions religioses dels franciscans i els dominicans que tengueren una gran influéncia en la literatura religiosa oral i escrita.
La normativització i la normalització
L'elaboració d'un diccionari, la unificació de les tendències culta i populista, i la depuració lèxica i morfosintàctica. La co.laboració posterior dels noucentistes amb laclasse política burgesa de Catalunya fundà les institucions amb l'objectiu d'estudiar, fizar i depurar la llengua, va aceptar les Illes Balearas i el 1932, els Valencians també.
Lèxic
Paraules patrimonials i cultismes
Les paraules patrimonials són el resultat de l'evolució del lèxic llatí. (MATER-mare, FILIUM-fill, NEPOTEM-nebot, AQUA-aigua...)
Els cultismes son derivacions que s'hanincorporat més tard. (maternitat, filial, nepotisme, aquàtic...)
L'apòstrof
EL/EN
Si s'apostrofa quan va davant vocal o hac: l'arbre, l'home, l'hivern...
Davant xifres, sigles, abreviatures i essa liquida: l'1, l'stop, l'FBI, l'snack.
Davant canvi de lletra (cursiva, negreta) o cometes: l'.
No s'apostrofa
Davant hac espirada: el hobby, el hawaià, el hall.
Davant i/uconsonàntiques: el iambre, el ioga.
Davant simbols químics i fórmules: el Al, el H, la AG.
Generalment, davant usos metal.lingüístics de la cursiva i les cometes: del se n'ha de dir .
LA/NA
Davant a, e, o, estiguin procedides de hac o no: l'estima, l'heura, l'amistat.
Davant i/u tóniques: l'illa, l'única, l'Índia.
Davant sigles i abreviatures: l'ONU, l'OTAN.
Davant canvi de lletra (cursiva,negreta) o cometes: l'Odissea, l'.
No s'apostrofa
Davant i/u àtones i consonàntiques: la història, la iuca.
Davant hac espirada: la hippy.
Davant els noms de les lletres: la a, la e, la c.
En els mots: la host, la ira, la una (hora).
Davant a- (al contrari de): la anormalitat, la asimetría.
Davan la essa líquida: la Scala de Milà.
Davant usos metalingüístics: la estava escrita sensehac.
El gènere
afegint -a al final y canviant lletres com p per b, t per d: llop/lloba, humit/humida, antic/antiga, gos/gossa, nul/nul.la, mestre/metra, monjo/monja.
Afegint -va, -ua als acabats en -au,-eu, -ou, iu: meu/meva, blau/blava, positiu/positiva.
Els acabats en vocal tónica s'afegeix -na: germà/germana, padrí/padrina. I altres acabats en àtones o diftongs: rei/reina,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.