catalan


Tomàs Navas Gutiérrez


¡Oh dures fletxes de mon fat rompudes,
rompudes per ferir més doloroses,
que,llevant-me les plomes amoroses
deixen al cor les puntes més agudes!
Flames més eclipsades que vençudes,
aurores algun dia lluminoses,
ombres ja de ma vista tenebroses,
tenebroses, mortals, peròvolgudes.
Principi trist de penes inhumanes,
terme feliç de l’ànima afligida
que per alívio son dolor adora;
fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mosulls eterna aurora




















Esquemes

1 Situació de autor i del poema
2 Tema del poema sencer i subtemes
3 Anàlisis formal
4 Conclusió + acotació personalPart 1
Francesc Fontanella (Barcelona 1610/20 – Perpinyà 1680/85) tenía una família involucrada amb la política a la guerra de separació de Catalunya. Va estudiar dret, va emigrar a Perpinyà.Quan va morir la seva segona Muller (1657) va ingressar a un convent ( Sant Domènec de Perpinyà). Al llarg de la seva vida va escriure sonets i alguns romanços.

El Poema:
Es tracta d’un sonet ambaspectes barrocs, Utilitza un registre lingüístic forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat, apart de les seves tècniques poètiques habituals hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions,metàfores, etc. La principal característica del seu poema és l'exagerat sentimentalisme, unit a un interès per la temàtica bucòlica.


Part 2

Que tot i tenir el desafortunat cas de que harebut molt de mal amant, ell diu que no vol desistir, que encara que ho tingui que intentar infinites vegades, encara que cada vegada que li facin mal y tingui ganes de plorar de morir-se, ell seguiràendavant, amb la força de l’amor per davant, perquè ell sap que arribarà el dia el qual tot el sofriment que ha passat... Haure valgut la pena.


Part 3

Mètrica: Amb disposició de versos...