Catalan

Ahir:
Ahir:


Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí

d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.

 Que en fa d'anys, sospira,
que ell se li morí!
Tants d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.
I, si s'estimaren,
mai nos'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní

Comentari de text:
Aquest poema es escrit per l’autor Josep Carner, aquest va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa, va lluitarper la professionalització de la literatura catalana.
El poema parla de la vellesa d’una dona la qual la compara amb un pergamí i com esta trobant a falta al seu marit mort mentre ella mira per lafinestra. Encara que hi passi el temps, per a ella es com si hagués sigut ahir. I ella sospira perquè mai van arribar a dir-se que s’estimaven.

El poema ens parla de la vida i el pas del temps deles persones.

Aquest esta format per cinc quartets, els versos son d’art menor, i son pentasil·làbics isosil·làbics, tot el poema. Podem trobar una rima assonant en quasi tots els versos, podemdestacar la segona i la quarta estrofa, que trobem una rima encadenada CBCB, EBEB.

Les figures retòriques que hi trobem són: Al primer vers una al·literació, al acabar el vers en paraules queacaben en “i”, i també moltes vegades en el poema i hipèrbaton “vella, vella” repeteix aquesta paraula per a que concordessin. I també en aquest trobem una comparació en la qual compara una dona vella ambun pergamí. En el vers segon trobem un encadenament. I en el vers quart trobem una hipèrbole “tants d’anys fan un dia”

Com a conclusió, diem que hi ha una vella pensa en la seva infantesa mentremira per la finestra. I aquest tema ho podem englobar dins del tòpic literari de Josep Carner “temps fugit”, i que el temps se’n va irremeiablement.

Podem dir que el poema es del llibre...