catalan

CONTEXT:
EDAT MITJANA I LLENGUA LLATINA
Podem parlar d’una llarga edat mitjana, que va des de la caiguda de l’imperi romà fins al
renaixement. Durant aquest període es desenvolupa una important literatura en llatí. Perquè
tot i les invasions dels pobles germànics, la llengua llatina continua sent l’element identificador
d’un conjunt de països europeus que van ser romanitzats.
Quan comencena sorgir les llengües romàniques, no desapareix la presència bàsica de la
llengua llatina com a idioma d’ús, en primer lloc, per part d’una institució tan fonamental en
aquell temps com l’Església, i després, per part de l’ensenyament, la ciència, el govern, la
justícia, la diplomàcia i la literatura. Grans escriptors en llengües romàniques continuen
utilitzant el llatí en els seus escrits. Lallengua d’idioma universal que fa possible la comunicació
entre les diverses cultures, i l’Església continua utilitzant en les cerimònies religioses.
LITERATURES DE TRANSMISSIÓ ORAL I DE TRANSMISSIÓ ESCRITA
El naixement de les llengües romàntiques és un factor d’una gran importància. Aquestes
llengües, són presents en l’àmbit oral i poc a poc s’introdueixen en el terrenys escrit.L’escriptura és patrimoni dels eclesiàstics en les classes altes no abunden els cavallers i els
nobles que saben escriure. L’aprenentatge de la lectura no es considera necessari ni útil i, per
tant, no forma part de la seva educació. Tanmateix s’han de preparar per parlar bé davant d’un
auditori i per adreçar-se als altres cavallers o als seus servidors.
Els textos que tenim de la literatura catalanamedieval des del S.XII ( un fragment d’un codi
civil, el llibre jutge o fòrum ludicum i el conjunt de sermons religiosos anomenats Homilies
d’Organyà) fins al S.XV compten, en molts casos, amb un públic que els escolta. En aquella
època, la lectura d’un llibre és com un espectacle que fa la gent d’una casa, d’un poble, d’una
cort... s’apleguin entorn d’un intèrpret, que molt sovint és uneclesiàstic. Els espectadors miren
qui llegeix, l’escolten com tradueix del llatí al català i com declama molt lentament perquè tots
l’entenguin i el segueixen.
En certes ocasions, el senyor de la casa o del castell acull els joglars. L’ofici d’aquests artistes
consisteix a divertir el públic. Acròbates, ballarins i músics, aquests actors carregats de
recursos porten de castell en castell els poemes queels escriptors elaboren per als senyors. Els
joglars tampoc no saben llegir i conserven aquests textos en la memòria. Canten les paraules, i
les reciten amb acompanyament musical. Cal tenir molt en compte, aquest aspecte oral en la
literatura de l’edat mitjana.
ESCRIURE EN L’EDAT MITJANA
Molts dels llibres o còdexs que ens han arribat d’aquella època són manuscrits en pergamí. És
un sistemamolt car, cada foli suposa la pell d’una ovella i el treball d’un artesà especialitzat.
Una Bíblia necessita un ramat de tres-centes ovelles o quatre-centes ovelles. Aquestes
inversions només són a l’abast dels monestirs, dels senyors i dels burgesos rics. Els apunts, els
exercicis escolars, els comptes, els esborranys, les primeres redaccions de qualsevol escrit es
fan en tauletes de cera enquè s’escriu amb un punxó. Els textos literaris, s’escriuen en primer

lloc en les tauletes de cera, però per editar-los cal transcriure l’obra en un pergamí. Aquesta
feina s’encomana un artesà entès.
Aquest panorama es revoluciona amb la divulgació i l’aplicació del paper, des de finals del S.XII
fins el segle XIII. Ara l’escriptor té un recurs ampli i còmode que pot utilitzar ambabundància i
que ocupa poc espai. Permet escriure obres extenses, canviar l’ordre dels capítols, intercalar
episodis llargs o curts i fa possible desenvolupar la narrativa moderna, que influeix en
l’escriptura i en l’estil de la novel·la. L’aparició de la impremta canvia radicalment el panorama
de l’edició i marca la fi del període medieval en el terreny de la literatura.
L’ESGLÉSIA
Cal...