catalan

A LA INCONST¬NCIA DE LES DONES
Ab lo llarg temps, lo tigre mps feroo
acostuma amansar sa gran bravesa,
i el toro brau se humilla ab tal mansesa
fins a portar un jousobre del tos;
ab lo llarg temps, aprqn primors un gos,
i lo falcyde anar ab lleugeresa
sobre la caoa, i dur-la quan fa presa,
es fan domqstics lo lleyi l'ys;
ablo llarg temps, ab llengua cefallosa,
lo papagall paraules pronuncia,
lo elefant aprqn terme i crianoa.
Ab lo llarg temps, tota i qualsevol cosa
se alcanoa, i casi entot venola porfia;
sinyla dona, constant en sa mudanoa
Rector de Vallfogona ( sonet )
UNA DAMA MOLT GRAN CASADA AB UN HOME PETIT
Tots en com~ens alegram,
Joana,que hages pres marit;
mes, com lo has pres tan petit,
par que l'has caoat al ram:
I, quan junts vos veig estar,
la junta ps tan desigual
que no em par sinyun pardalen paret de campanar;
quan abraoar-te vol,
per mps que lo pobre creix,
un dirnal me apareix
sobre de un gran faristol.
Lo amor s' ps fet carnisser,
i en la taulaque ha parada
tu ets la cumplida pesada,
i d' ell tornes ne vol fer.
Un gentil plat se'n faria,
Joana, si a l'ast te posassen
i a ton marit aixatassen
ab un poc demalvasia.
Mossqn Joan de Vallpsia
(lo qui us esposjen tot bp),
¢no et recordes que et digup

qupaportaves a la Iglpsia ?
Que, vent a ell tan poca cosa
i a tutan bella fadrina,
que preu fillol i padrina
pensj, i no marit i esposa
Rector de Vallfogona (quarteta )
Llegeix aquests poemes del Rector De Vallfogona.
-Analitza la mq
trica i la rima de la 1a estrofa.
Resumeix de quqtracta cada estrofa.
Explica quin p
s el tema general.
Si trobes algun recurs retzric assenyala'l.