CATALAN




Els sons del llenguatge són produïts per l’expiració de l’aire. Si aquest no troba cap obstacle per sortir, es produeixen els sons vocàlics.

Les vocals
 Vocals fortes (a, e, o)
 Sempre funcionen com a vocal.
es divideixen

 Vocals febles (i,u)
- Poden ser semivocals (quan van darrere d’una vocal forta o una feble tònica)
- Poden ser semiconsonants (quan van davant d’una vocal forta oentre dues vocals)

Segons l’obstacle que troba l’aire quan surt es produeixen les diferències del so.
En els sons obstruents es produeix una oclusió, una constricció o una combinació de totes dues en canvi, en els sons sonants el flux d’aire surt a l’exterior sense trobar cap obstrucció.

 
 Oclusius
 Obstrucció completa de l’aire dins la cavitat bucal
 Sons
 Fricatius
 Constricció o fricció de lasortida de l’aire a causa de l’aproximació de dos òrgans
 obstruents
 Africats
 Hi consten dos fases, una oclusiva i l’altre fricativa
 
 Nasals
 Oclusió a la cavitat bucal i l’aire surt per la cavitat nasal
 Sons
 Laterals
 Hi ha contacte de la llengua amb el paladar i l’altre surt pels costats sense que hi hagi fricció.
 sonants
 Ròtics
 Contacte de la punta de la llengua amb els alvèolsdentaris. Si hi ha un contacte breu com un repic, és un so bategant en canvi, si hi ha una successió de repics, es un so vibrant.
 
 Aproximats
 Aproximació ampla entre dos òrgans, i l’aire surt quan no es produeix fricció.



 
 Bilabials
 Els dos llavis en contacte produeixen una obstrucció
 
 Labiodentals
 El llavi inferior i les dents superior obstrueixen la sortida de l’aire
 Lloc o punt
 Dental Obstacle format per la punta de la llengua i les dents superiors
 D’articulació
 Alveolars
 Obstacle format per la punta de la llengua i la geniva superior
 
 Prepalatals
 Obstacle format per el predors de la llengua i la geniva o prepaladar
 
 Palatals
 Obstacle format per el predors de la llengua i la geniva o prepaladar o bé el dors de la llengua i el paladar dur.
 
 Velars
 Obstacle format per elpostdors de la llengua i el vel del paladar



Un fonema son els segments indivisibles de la llengua oral. En català hi ha 33 fonemes, amb els quals s’articulen 43 sons.
Fonemes  barres inclinades //
Realització o sons  claudàtors [] Representació

En la correspondència entre so i grafia, cal tenir presents aquest fenòmens.
S’associen dues lletres per transcriure un sol so (qu, èe, ss)
Unamateixa lletra representa dos sons diferents (sé, què, passa)
Un mateix so es transcriu amb grafia diferents (sé, passa)






ELS MOTS
El lèxic es el conjunt de mots d’una llengua, i la lexicologia es la ciència que estudia el lèxic.
El mot o paraula es una unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o sintagma.
Els motstenen dues parts diferents: el lexema que es la part invariable (estim) i el morfema que es la part variable (estim-ar, estim-ació, estim-at).
Els mots es poden divideixen en categories o classes gramaticals.

CRITERI MORFOLÒGIC. Es basa en la forma del mot.
Mot variable  Nom, adjectiu, determinant, pronom (varien en gènere i nombre)
 Verb (varia en persona, nombre, temps, mode,en aspecte i en veu)

Mot invariable  Adverbi, preposició, conjunció, interjecció
CLASSIFICACIÓ
DELS MOTS CRITERI SINTÀCTIC. Es basa en la funció/funcions que el mot és susceptible de fer en la frase.
Nom  Nucli Sintagma Nominal
Adjectiu  Nucli Sintagma Adjectival
Determinant  Acompanya al nom
Pronom  Pot fer les mateixes funcions que el nom.
Verb  Nucli Sintagma Verbal

CRITERI SEMÀNTIC.Es basa en el significat o contingut. Poden ser buits o plens.
Mots plens o lexicals  Tenen un contingut i expressen coses, conceptes, persones, accions,... (llibreta, joia, saltar, correctament, maduresa,etc.)

Mots buits o gramaticals  No tenen contingut per ells mateixos, sinó que el tenen per el context. (aquí, per,el, alguns, i, etc.)

EL NOM O SUBSTANTIU
El nom és el mot que designa...