CATALAN
Els sons del llenguatge són produïts per l’expiració de l’aire. Si aquest no troba cap obstacle per sortir, es produeixen els sons vocàlics.
Les vocals
Vocals fortes (a, e, o)
Sempre funcionen com a vocal.
es divideixen
Vocals febles (i,u)
- Poden ser semivocals (quan van darrere d’una vocal forta o una feble tònica)
- Poden ser semiconsonants (quan van davant d’una vocal forta oentre dues vocals)
Segons l’obstacle que troba l’aire quan surt es produeixen les diferències del so.
En els sons obstruents es produeix una oclusió, una constricció o una combinació de totes dues en canvi, en els sons sonants el flux d’aire surt a l’exterior sense trobar cap obstrucció.
Oclusius
Obstrucció completa de l’aire dins la cavitat bucal
Sons
Fricatius
Constricció o fricció de lasortida de l’aire a causa de l’aproximació de dos òrgans
obstruents
Africats
Hi consten dos fases, una oclusiva i l’altre fricativa
Nasals
Oclusió a la cavitat bucal i l’aire surt per la cavitat nasal
Sons
Laterals
Hi ha contacte de la llengua amb el paladar i l’altre surt pels costats sense que hi hagi fricció.
sonants
Ròtics
Contacte de la punta de la llengua amb els alvèolsdentaris. Si hi ha un contacte breu com un repic, és un so bategant en canvi, si hi ha una successió de repics, es un so vibrant.
Aproximats
Aproximació ampla entre dos òrgans, i l’aire surt quan no es produeix fricció.
Bilabials
Els dos llavis en contacte produeixen una obstrucció
Labiodentals
El llavi inferior i les dents superior obstrueixen la sortida de l’aire
Lloc o punt
Dental Obstacle format per la punta de la llengua i les dents superiors
D’articulació
Alveolars
Obstacle format per la punta de la llengua i la geniva superior
Prepalatals
Obstacle format per el predors de la llengua i la geniva o prepaladar
Palatals
Obstacle format per el predors de la llengua i la geniva o prepaladar o bé el dors de la llengua i el paladar dur.
Velars
Obstacle format per elpostdors de la llengua i el vel del paladar
Un fonema son els segments indivisibles de la llengua oral. En català hi ha 33 fonemes, amb els quals s’articulen 43 sons.
Fonemes barres inclinades //
Realització o sons claudàtors [] Representació
En la correspondència entre so i grafia, cal tenir presents aquest fenòmens.
S’associen dues lletres per transcriure un sol so (qu, èe, ss)
Unamateixa lletra representa dos sons diferents (sé, què, passa)
Un mateix so es transcriu amb grafia diferents (sé, passa)
ELS MOTS
El lèxic es el conjunt de mots d’una llengua, i la lexicologia es la ciència que estudia el lèxic.
El mot o paraula es una unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o sintagma.
Els motstenen dues parts diferents: el lexema que es la part invariable (estim) i el morfema que es la part variable (estim-ar, estim-ació, estim-at).
Els mots es poden divideixen en categories o classes gramaticals.
CRITERI MORFOLÒGIC. Es basa en la forma del mot.
Mot variable Nom, adjectiu, determinant, pronom (varien en gènere i nombre)
Verb (varia en persona, nombre, temps, mode,en aspecte i en veu)
Mot invariable Adverbi, preposició, conjunció, interjecció
CLASSIFICACIÓ
DELS MOTS CRITERI SINTÀCTIC. Es basa en la funció/funcions que el mot és susceptible de fer en la frase.
Nom Nucli Sintagma Nominal
Adjectiu Nucli Sintagma Adjectival
Determinant Acompanya al nom
Pronom Pot fer les mateixes funcions que el nom.
Verb Nucli Sintagma Verbal
CRITERI SEMÀNTIC.Es basa en el significat o contingut. Poden ser buits o plens.
Mots plens o lexicals Tenen un contingut i expressen coses, conceptes, persones, accions,... (llibreta, joia, saltar, correctament, maduresa,etc.)
Mots buits o gramaticals No tenen contingut per ells mateixos, sinó que el tenen per el context. (aquí, per,el, alguns, i, etc.)
EL NOM O SUBSTANTIU
El nom és el mot que designa...
Regístrate para leer el documento completo.