Catalanisme

L’EVOLUCIÓ DEL CATALANISME DES DE VALENTÍ ALMIRALL FINS A LA LLIGA REGIONALISTA

El Catalanisme és un moviment de reivindicació nacional catalana que es comença a definir políticament a partir de la segona meitat del S.XIX, durant la Restauració. El seu objectiu era defensar els valors històrics i culturals de Catalunya dins d’un marc de redefinició de les relacions polítiques amb l’estatespanyol; és a dir, un projecte polític propi.

El catalanisme té unes arrels clarament culturals lligades al moviment literari i cultural de la Renaixença , que arrenca amb l’Oda a la Pàtria d’Aribau i els poemes en llengua catalana de Joaquim Rubió i d’Ors. Dins el moviment de la Renaixença cal diferenciar dos corrents, un erudit, que es concreta en l’organització del certamen poètic dels JocsFlorals i , un altre de més popular, que té la seva millor expressió en el teatre de Serafí Pitarra.
Fins a l’últim quart del segle XIX, la defensa de la personalitat cultural de Catalunya i dels seus interessos econòmics es va mantenir dins de les coordenades generals marcades per la política general espanyola. Des de Catalunya, però, existia una concepció diferent de l’estat i es demanava ladescentralització administrativa, el proteccionisme econòmic, el respecte vers el dret civil català i el reconeixement de la llengua catalana.
A partir de la Restauració dels Borbons del 1874, però, les reivindicacions del catalanisme vam adquirir una dimensió clarament política. De fet, es van definir dos grans corrents polítics i ideològics. Un de republicà i federalista, representat per ValentíAlmirall, i un altre, d’arrels conservadores i catòliques, articulat al voltant de la tradició vigatana, que tenia en el bisbe Torres i Bages la figura més important.
Entre les obres doctrinals més importants d’aquest període cal destacar Lo catalanisme de Valentí Almirall, La Tradició catalana de Torres i Bages i La nacionalitat catalana de Prat de la Riba.
El primer intent de bastir un movimentpolític catalanista vindrà des de l’òrbita del federalisme i les esquerres laiques i progressistes:

Valentí Almirall era un advocat, periodista i polític catalanista. La seva tasca propagandística el va portar a promoure el Primer Congrés Catalanista (1880). Més tard es va acordar la formació d’un partit, el Centre Català (1882), encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu (llengua,dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic) i de crear nuclis propagandístics del catalanisme arreu del Principat. El centre català va convocar el Segon Congrés Catalanista (1883), en el qual es va denunciar el caràcter sucursalista dels partits dinàstics a Catalunya i es va fer una crida als polítics catalans perquè els abandonessin i s’impliquessin en organitzacions estrictamentcatalanes. L’any 1885 el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona en què van participar organitzacions econòmiques de la burgesia i altres entitats catalanistes. Per tal d’assolir més projecció pública es va redactar un document, el Memorial de Greuges, que va ser presentat a Alfons XII i que va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme. El Memorial denunciava elcentralisme i demanava el dret a impulsar la vida regional; també defensava el proteccionisme i el dret civil català. L’any 1886, a partir d’aquestes experiències i de l’específica reflexió doctrinal, Almirall va publicar Lo catalanisme, on establia les bases ideològiques d’un catalanisme progressista. Segons la seva concepció del particularisme català, aquest havia de ser el motor deldesenvolupament de Catalunya i de la regeneració d’Espanya. Per això calia impulsar una forta tasca d’agitació cultural, al marge de les institucions oficials, i fundar una organització política interclassista amb capacitat per intervenir en les eleccions. La proposta d’Almirall va mostrar-se inviable ben aviat i va anar perdent suport. Perquè, per una banda representava un catalanisme massa republicà per...