catalanisme

1. Una nova cultura catalanista 1.1. La persistncia de la identitat catalana Al principi del segle XIX, desprs dun segle del Decret de Nova Planta, que havia derogat tota estructura poltica i administrativa de lantiga Corona dArag, persistia a Catalunya un refs clar del procs de centralitzaci administrativa i de la temptativa didentificaci amb les lleis i la llengua de Castella. Al comenament delsegle XIX el catal havia prcticament desaparegut com a llengua administrativa i de cultura i com a vehicle de comunicaci escrita. El catal continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la poblaci. La societat catalana va mantenir no tan sols la llengua prpia, sin tamb els seus costums i les seves tradicions, especialment la seva manera de viure. El catalans del segleXIX se sentien espanyols per tenien consciencia del seu particularisme dins el nou Estat liberal. 1.2. La Renaixena literria i cultural La Renaixena fou un moviment cultural iniciat a la Catalunya vers la dcada de 1830 com a reivindicaci de ls pblic i cultural de la llengua catalana. Loda La ptria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubi i Ors (1841) de recuperaci delcatal com a llengua culta marquen linici daquest moviment. Lany 1859 es va iniciar la celebraci dels Jocs Florals per a promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. El certamen premiava els textos potics escrits en catal antic (llemos) o catal literari modern. La Renaixena va situar la llengua com a element central de la identitat catalana. Literats com Manuel Mil i Fontanals olarxiver Prsper Bofarull vindicaren el paper dels comtes de Barcelona i la importncia de la Corona dArag, mentre que Vctor Balaguer o Antoni de Bofarull paraven atenci a la Histria de Catalunya. Juristes com Estanislau Reynals i Rabassa, Francesc Permanyer i Tuyets i Manuel Duran i Bas defensaren el dret catal. 1.3. La Renaixena popular Tamb es va desenvolupar un moviment cultural popular que defensavala utilitzaci del catal que es parla i que comptava amb la tradici duna literatura i dun teatre, que tractaven temes quotidians. En aquest moviment van destacar Josep Anselm Clav, Abd Terrades i Frederic Soler. Clav va contribuir amb el repertori de canons que interpretaven les societats corals. Terrades va escriure obres teatrals satriques de contingut antimonrquic. Frederic Soler, conegut comSeraf Pitarra, va escriure un teatre caricaturesc i sarcstic. En la dcada del 1870 es van apropar ambds corrents de la Renaixena. Els Jocs van assolir la seva plenitud amb figures com ngel Guimer i Jacint Verdaguer. El catal va comenar a incorporar-se a publicacions com La Renaixena, diaris com Diari Catal, i peridics republicans com La Campana de Grcia i LEsquella de la Torratxa. 2. Els inicis delcatalanisme poltic 2.1. La crtica al centralisme Les diferents constitucions del nou Estat liberal van definir Espanya com a naci nica. El moviments populars (bullangues) que es produren entre 1835 i el 1843 van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra doposici al centralisme. La Dcada Moderada (1844-1854) va suposar un augment del centralisme acompanyat duna poltica dordre pblicmolt dura. Moderats catalans com Jaume Balmes, Joan Ma i Flaquer i Manuel Duran i Bas van defensar la descentralitzaci de lEstat. 2.2. El federalisme Al 1868, amb laparici del Partit Republic Democrtic Federal les idees federals van experimentar una expansi poltica important, sobretot a Catalunya. Francesc Pi i Maragall defensava lEstat federal espanyol havia de ser resultat de la uni voluntriadels diferents pobles o regions de la Pennsula. Lany 1869 federals de lantiga Corona dArag (Catalunya, Arag, Valncia i balears) van signar el Pacte federal de Tortosa. El document constitua un acord per impulsar un Estat federal espanyol. La Primera Repblica i el projecte de Constituci de 1873 van ser lintent dinstaurar un Estat federal. En el nou context de la Restauraci Josep M Valls i Ribot...