Catalanisme

TEMA 6. ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
En les dècades del 1830 i 1840 van esclatar les primeres manifestacions anticentralistes (no vinculades al nacionalisme). A Barcelona es van donar diverses reivindicacions obreres que propugnaven el republicanisme federal (bullangues de 1835-1836 i revoltes contra Espartero de 1842-1843). El carlisme va tenir molta incidència en el món rural, quereivindicava la reinstauració dels furs i el manteniment d eles lleis tradicionals catalanes. Després dels fracassos del carlisme molts carlins van evolucionar cap a un catalanisme conservador. Totes aquestes reivindicacions tenien en comú el rebuig a l’idea centralista de l’Estat i la defensa dels drets de Catalunya.
El federalisme va ser el corrent polític que va adquirir més força a partir delsexenni democràtic, i va tenir un paper decisiu en la configuració del catalanisme polític. Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall van ser dues figures destacables del Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Entre el 1869 i el 1873 els federals van dur a terme insurreccions frustrades per tal de proclamar l’Estat català dins d’una república federal espanyola. Això va dur a una separació delsblocs que defensaven els ideals de Pi i Margall i Valentí Almirall l’any 1881.
Després dels fracassos del sexenni democràtic i la Primera República, Almirall va començar a difondre una concepció regionalista del federalisme. Creia que era necessària la regeneració de Catalunya com a via per a la regeneració d’Espanya, idees difoses a través del Diari Català (1879-1881) i la seva obra LoCatalanisme (1886).
El I Congrés Catalanista (1880) tenia l’objectiu de crear un centre cultural i científic que promogués la normalització lingüística i difongués la cultura catalana. D’aquest va sorgir dos anys més tard el Centre Català, l’objectiu del qual era bàsicament patriòtic, de defensa de la particularitat catalana. En el II Congrés Catalanista (1883) es va criticar la posició centralista de laburgesia catalana i es va condemnar la seva actuació en els partits espanyol, així com també es va reivindicar la cooficialitat del català i el castellà, la conservació del Dret civil català, etc. Valentí Almirall va escriure Memoria en defensa de los intereses materiales y Morales de Cataluña (Memorial de Greuges, 1885) i el va lliurar al rei Alfons XII, fet que va comportar tensions amb elspartits polítics espanyols. El 1887 els sectors més conservadors es van escindir del Centre Català i van iniciar un període d’hegemonia dels corrents catalanistes vinculats a la burgesia i a l’Església catòlica.
Fins ara, la burgesia catalana havia donat suport a la idea de construir un Estat liberal centralista (fet que l’afavoria en el marc naixent de la industrialització), mentre que elfederalisme republicà que imperava fins a la fi de la Primera República integrava bona part de les reivindicacions obreres, contràries als interessos dels burgesos. Els primers anys de la Restauració van ser d’estabilitat social, però poc després van sorgir conflictes provocats perla represa del moviment obrer i la política econòmica liberal de l’Estat. En aquest context, la burgesia es va identificar ambun nacionalisme de base conservadora i catòlica que va formar una agrupació dirigida per Àngel Guimerà anomenada Lliga de Catalunya, a la qual s’hi va integrar el Centre Escolar Catalanista, de la qual formaven part Narcís Verdaguer i Callís, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch. La predominança política de la Lliga de Catalunya enfront del Centre Català es va aconseguir definitivament apartir de l’any 1888. Els membres de la Lliga van dedicar un missatge a la regent Maria Cristina amb certes reivindicacions autonòmiques.
L’expansió de les entitats catalanistes i la voluntat de la classe burgesa de coordinar-les va afavorir la creació de la Unió Catalanista (1892), impulsada per la Lliga. Era una agrupació de diverses entitats catalanistes per tal d’establir les bases d’una...