catalunya autonoma
a) En què van consistir els projectes reformistes dels liberals i conservadors?
El 1904 el consevador Antoni Maura es va convertir en cap del govern i va impulsar un projecte polític, recollit en la consigna de “revolució des de dalt”, que defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Per això, va intentardotar el sistema d’una nova base social, les anomenades “masses neutres”, amb l’ajuda de les quals pretenia configurar un Estat fort, capaç de governar de manera eficaç i d’aconseguir desbancar la vella casta de cacics i també impedir que les classes populars adquirissin gaire protagonisme. En el seu segon govern (1906-1909) va promulgar una nova Llei electoral (1907), que no va aconseguir aniquilarla corrupció, però va fer més difícil el frau electoral. També es va intentar d’atreure cap al règim el catalanisme moderat i es van signar alguns acords amb la Lliga Regionalista per dotar de més autonomia els ajuntaments i les diputacions (Projecte de reforma de l’administració local). En el terreny social el govern de Maura va aprovar algunes lleis socials, com la Llei del descans dominical, icreà l’Instituto Nacional de Previsión (1908), dedicat a les assegurances obreres. També va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i va promulgar la Llei de colonització interior per estimular l’agricultura. Però la defensa de l’ordre social va comportar una actitud molt intransigent a l’hora de mantenir l’ordre públic, especialment en els esdeveniments de la Setmana Tràgica deBarcelona (1909). La repressió que va seguir la revolta va impulsar una campanya de protesta (“Maura, no!”) que va fer caure el govern conservador.
L’any 1910, José Canalejas va formar un nou govern liberal. El seu programa intentava apropar-se als sectors populars mitjançant un reformisme social més gran i la limitació del poder de l’Esglèsia. El nou executiu va iniciar la reforma delfinançament de l’Esglèsia i va aprofundir en la separació de l’Esglèsia i l’Estat. La negativa de la Santa Seu a qualsevoll procés de reforma va comportar la promulgació de l’anomenada “Ley del Candado” (1910), que limitava l’establiment a Espanya de nous ordres religiosos. Pel que fa la política social, es va substituir l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes que va provocar laprotesta de les classes benestants. També es va reformar la Llei de lleves (1912), que feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic, i es van promulgar un seguit de lleis per millorar les condicions laborals, com la normatva sobre el treball de les dones. Finalment, es va iniciar la negociació d’una llei de Mancomunitats que possibilitava la unió de les diputacions provincialsper fer-se càrrec de la gestió d’alguns serveis públics. L’assassinat de Canalejas, l’any 1912, va posar fi al seu prjecte renovador.
b) Quina va ser la política d’Espanya al protectorat del Rif? Quins problemes va haver-hi els anys 1909 i 1921? Quines conseqüències en van derivar?
L’interès espanyol es basava en els possibles beneficis econòmics (mines, inversions en ferrocarrils, etc.),però sobretot en el desig de restaurar el prestigi de l’exèrcit, que havia minvat després del desastre de Cuba, i d’aconseguir que Espanya esdevingués novament una potència colonial.
A l’any 1909 els rifenys organitzats en cabiles van infligir una important derrota a les tropes espanyoles ,es van produir molts baixes i el govern espanyol va augmentar el nombre de soldats espanyols amb soldatsreservistes, molts d’ells casats, Es va disposar que alguns regiments partissin des de Barcelona lo que va provocar un moviment de protesta popular molt important. Es van aixecar barricades al carrer , enfrontaments amb les forces de l’ordre i es van incendiar mes de 80 centres religiosos,les autoritats van declarar l’estat de guerra . Va haver-hi un nombre elevat de morts i de ferits i la...
Regístrate para leer el documento completo.