Catalunya




Cultura Catalana






Localització
Catalunya es troba al nord-est d’ Espanya, està limitat al nord amb Andorra i França, a l'oest amb Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani.

Catalunya
Situació històrica
El territori que ocupa Catalunya va ser conquerit per l'imperi Romà el 218 aC i va formar part de laprovíncia Tarraconense. Al segle V la Tarraconense va ser conquerida pels gots i va formar part del Regne de Toledo. Els musulmans derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle van ser expulsats de la part nord pels francs amb el suport de Carlemany. El comte de Barcelona va aconseguir tenir el control de diversos comtats i el 1137 es casà amb Peronella, filla del reid'Aragó, constituint una unió dinàstica entre ambdós llinatges. Alfons el Cast, el primer en ser rei d'Aragó i comte de Barcelona, unificà políticament l'heterogeni grup de comtats catalans que estaven sota la jurisdicció mitjançant tres documents de caràcter legislatiu, jurídic i cultural: els Usatici Barchinonae (Usatges de Barcelona), el Liber domini regis (Llibre del domini del rei), i la GestaComitum Barchinonensium (Gestes dels comtes de Barcelona), documents que configuraren Catalunya com un estat medieval amb un corpus legislatiu i judicial unificat, uns referents culturals comuns, i unes fronteres que foren definides com «la terra que va des de Salses fins a Tortosa i Lleida» (de Salsis usque Dertusam et Ilerdam cum suis finibus). La fundació de Catalunya com a estat es veurepresentada per l'aparició del terme Cathalonia en la documentació legal de la cancelleria del rei d'Aragó, que va passar de tenir la accepció geogràfica anterior a aconseguir la denominació oficial d'un espai polític i ètnic definit.
El 1319 el rei Jaume el Just consagrà la Unió inseparable d'Aragó, València i Catalunya, transformant la unió dinàstica en una potent federació d'estats anomenada Coronad'Aragó respectant les diferencies de cada territori i desenvolupant-hi una estructura política equivalent i similar entre sí: Parlaments, Generalitats i sistema constitucional. El 1640 el projecte centralista del comte duc d'Olivares desencadenà la Guerra dels Segadors, que acabà ocasionant la separació del regne de Portugal i la pèrdua per cessió al Regne de França dels Comtats de Rosselló iCerdanya.  El col·lapse de l'Antic règim absolutista al llarg del segle XIX i l'establiment de règims lliberals no suposà la recuperació del sistema constitucional propi de Catalunya i dels altres estats de la Corona d'Aragó, sinó que van conservar el Regne d'Espanya com un règim polític centralitzat. Al llarg del segle XX es troben diferents mètodes de descentralització administrativa comla Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat republicana, però no va ser fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978 i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia quan es fa l'actual sistema espanyol de delegació politico-administrativa en les comunitats autònomes. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 estableix que el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadaniade Catalunya, ha definit Catalunya com a nació, tot i que la vigent Constitució espanyola limita el reconeixement de la realitat nacional de Catalunya al d'una nacionalitat històrica.
situació política
A la Generalitat, els historiadors nacionalistes li atribueixen uns precedents històrics en les Corts de Cervera de 1359 , la qual cosa no té base científica . El 1931 es produeix un primerestabliment d'un autogovern per a Catalunya , que desapareix després de la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939. Posteriorment , el 1977 amb l'aprovació de la Constitució Espanyola s'atorga a Catalunya la capacitat d'autogovern en algunes matèries . Es creen a partir d'aquesta data el Parlament de la Generalitat , la Presidència de la Generalitat i el Govern de la Generalitat , que són els seus...