cataluña
Páginas: 7 (1617 palabras)
Publicado: 22 de febrero de 2015
Toponímia
El nom de Catalunya, com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que es deriva de "terra de castells",[14] i que hagi evolucionat delterme castlà, el governador d'un castell.[15][16] D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a Gòtia.
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regió d'Ath-Thaghr al-Alà pròximaa Lleida. És esmentada per l'historiador i geògraf musulmà Al-Udhrí (1002 – ~1085)[2][17] en la seva obra Tarsi al-akhbār. Segons aquest, estava situada a mitjan camí entre Lleida i Osca, fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsó.[2][17] El nom atorga al poblat un origen ibèric.[17] Durant l'època sarraïna disposà d'una fortificació o castell (kalat en àrab), que donà kalat Talunyao, usant la contracció ka- per referir-se a castell, ka Talunya (en català castell de Talunya).[17] Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la Marca Hispànica com «els que viuen més enllà de ka Talunya». L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici català i el topònim Catalunya.[2][17]
Altres teoriessuggereixen que prové d'un mític príncep alemany, Otger Cataló, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui són el Vallès i el Barcelonès, i que per influència italiana va evolucionar a katelans i d'aquí a catalans.[18]
El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes,el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb la corona d'Aragó i aquesta amb el regne de Castella, i que una porció en va ser annexionada per França (en l'actualitat, territori conegut com laCatalunya del Nord), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre províncies catalanes que conformen la comunitat autònoma, de manera informal, fins a l'actualitat.
Història
Article principal: Història de Catalunya
La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les següents etapes:
Història geològica de Catalunya
Prehistòria aCatalunya
Període iber a Catalunya
Període romà a Catalunya
Període visigot a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna de Catalunya
Història contemporània de Catalunya
Segle XX a Catalunya
El 1714 la radicalització política catalana accentuà els plantejaments republicans. L'opúscle Lealthad Catalana publicat el 1714 sostenía que a la Nació només la representen les Corts, soles, com areunió dels tres braços, sense la necessària presència del rei: «Solo las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son las que se atribuyen a la Nación [...], que sólo se representa en sus braços unidos. Toda la Nación Cathalana, junta en sus Braços, resolvió el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava [...]»[19]
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per l'imperiRomà el 218 aC i formà part de la província Tarraconense; al segle V la Tarraconense fou conquerida pels gots i formà part del Regne de Toledo. Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle en foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport de Carlemany.[3][4] La Gòtia franca fou organitzada en comtats, que a l'extinció de la...
El nom de Catalunya, com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que es deriva de "terra de castells",[14] i que hagi evolucionat delterme castlà, el governador d'un castell.[15][16] D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a Gòtia.
Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regió d'Ath-Thaghr al-Alà pròximaa Lleida. És esmentada per l'historiador i geògraf musulmà Al-Udhrí (1002 – ~1085)[2][17] en la seva obra Tarsi al-akhbār. Segons aquest, estava situada a mitjan camí entre Lleida i Osca, fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsó.[2][17] El nom atorga al poblat un origen ibèric.[17] Durant l'època sarraïna disposà d'una fortificació o castell (kalat en àrab), que donà kalat Talunyao, usant la contracció ka- per referir-se a castell, ka Talunya (en català castell de Talunya).[17] Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la Marca Hispànica com «els que viuen més enllà de ka Talunya». L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici català i el topònim Catalunya.[2][17]
Altres teoriessuggereixen que prové d'un mític príncep alemany, Otger Cataló, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui són el Vallès i el Barcelonès, i que per influència italiana va evolucionar a katelans i d'aquí a catalans.[18]
El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes,el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb la corona d'Aragó i aquesta amb el regne de Castella, i que una porció en va ser annexionada per França (en l'actualitat, territori conegut com laCatalunya del Nord), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre províncies catalanes que conformen la comunitat autònoma, de manera informal, fins a l'actualitat.
Història
Article principal: Història de Catalunya
La història de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les següents etapes:
Història geològica de Catalunya
Prehistòria aCatalunya
Període iber a Catalunya
Període romà a Catalunya
Període visigot a Catalunya
Edat mitjana de Catalunya
Edat moderna de Catalunya
Història contemporània de Catalunya
Segle XX a Catalunya
El 1714 la radicalització política catalana accentuà els plantejaments republicans. L'opúscle Lealthad Catalana publicat el 1714 sostenía que a la Nació només la representen les Corts, soles, com areunió dels tres braços, sense la necessària presència del rei: «Solo las resoluciones que se toman en cortes de un reyno o provincia son las que se atribuyen a la Nación [...], que sólo se representa en sus braços unidos. Toda la Nación Cathalana, junta en sus Braços, resolvió el defenderse por el rey, en cuyo dominio estava [...]»[19]
El territori que ocupa Catalunya fou conquerit per l'imperiRomà el 218 aC i formà part de la província Tarraconense; al segle V la Tarraconense fou conquerida pels gots i formà part del Regne de Toledo. Els 712 els musulmans derrotaren els gots i ocuparen la Tarraconense, però a finals d'aquell mateix segle en foren expulsats de la part nord pels francs amb el suport de Carlemany.[3][4] La Gòtia franca fou organitzada en comtats, que a l'extinció de la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.