Català, exàmen 3r trimestre BAT VIVES

EL ROMANTICISME
Després de l’esclat de la Revolució Francesa i de la caiguda de l’Antic Règim aristocràtic hi va haver canvis econòmics i socials els quals van crear un clima de desconcert i inseguretat que es van manifestar en el moviment cultural i artístic del Romanticisme.
El Romanticisme és un corrent ideològic, artístic i literari que es va originar a Alemanya a finals del segle XVIII ique es va estendre per la resta de literatures i cultures europees al començament del segle XIX.
Els romàntics trenquen les normes clàssiques i reivindiquen l’època Medieval (tradicions, cultura, llengües pròpies...). És una manifestació del liberalisme (ideals de llibertat en el camp de la cultura). Se li dóna importància al sentiment i té un caràcter revolucionari amb les convencions socials del’època. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l’ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials. Ja no imiten, és a dir, són creatius.
El primer manifest romàntic que va arribar a la Península Ibèrica va ser l’any 1823 (retràs degut a la Guerra del Francès) a través d’una revista que es deia “El europeo” i és un romanticisme més conservador.
LA RENAIXENÇA
LaRenaixença és un procés de recuperació de la llengua literària que té lloc al llarg del segle XIX després d’haver estat prohibida durant el Decret de Nova Planta (1715). Per fer-ho van agafar el model de llengua del segle XV. Va néixer a tots els llocs on no tenien un estat propi i es van crear els primers partits polítics catalanistes. Segurament sense romanticisme no hi hagués hagut laRenaixença.
1833: amb la publicació de Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau (poema nostàlgic, enyora Catalunya). Més endavant van dir que no pot ser que un únic poema comenci un nou moviment i decideixen que la data que va significar un abans i un després i que va esdevenir el punt de partida de la recuperació de la llengua va ser l’any 1859 amb la reinstauració dels Jocs Florals.
Data definalització: vers el 1890.
Principals objectius: conrear diferents gèneres de la literatura culta en llengua catalana, restablir les institucions acadèmiques, retornar al català el prestigi social i literari que havia tingut en l’Edat Mitja i recopilar la literatura i el folklore popular.
- La poesia va ser el primer gènere a normalitzar-se amb poetes com Jacint Verdaguer, el qual és considerat elcreador de a llengua catalana literària moderna i el màxim exponent de la poesia del segle XIX. Amb ell es consolida el moviment de la Renaixença. Té dues obres cabdals: Canigó i Atlàntida.
L’Atlàntida (premiada en els Jocs Florals l’any 1877) és un poema èpic que consta d’una introducció de deu cants i d’una conclusió. Està format per versos alexandrins (amb una censura que parteix cada vers endos hemistiquis). Ens narra l’enfonsament de l’Atlàntida (antic continent dels Atlants, segons Plató). La protagonista d’aquest poema és la natura (personificació d’aquesta) i els personatges secundaris són el colom, l’ermità i personatges del món mitològic. La importància d’aquest poema es troba en el seu llenguatge i, a partir d’aquest, es va considerar que el català literari s’havia regenerat.Canigó és un poema èpic que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana i és considerat encara més perfecte que l’Atlàntida. Està constituït per 12 cants i una conclusió (Los dos campanars). Té una estructura oberta ja que tant hi podem trobar romanços, cançons populars, cançons de gesta... És un cant a l’origen de Catalunya com a nació. El personatge principal és la muntanya delCanigó (personificació a partir d’aquest poema la muntanya del Canigó es converteix en uns símbol de països catalans), també hi trobem personatges històrics (reals) com el Comte Tallaferro, el Comte Guifré II i l’Abat Oliva (3 germans); uns personatges ficticis com en Gentil, la Griselda i la Guisla i personatges que pertanyien a un món fantàstic com Flordeneu, fades, goges...
- El teatre...