Català

La literatura popular i tradicional

La literatura entre els segles XVI i XVIII rep protagonisme i representativitat en la conservació de la llengua; aquesta literatura és, d’una banda popular, pel ressó i l’acceptació que aconsegueix entre la gent, i tradicional, perquè es transmet de generació en generació amb els seus canvis pertinents, i així ens ha arribat a nosaltres.

Gèneres de laliteratura popular

-El Romanç: composició poética de versos indeterminats. Hi han romanços històrics ( amb figures de bandlers i lladres), llegendaris, novel·lescos, de costums, religiosos…

-Els goigs i les nadales: Provenen de vessants religioses. Els goigs son un conjunt d’heptasíl·labs. Les nadales són cançons de nadals amb explotació d’ambient casolà i fan referencia a la celebració de ladiada.

-Corrandes i cançons de pandero: La corranda es una estrofa de 4 o 5 versos que té sentit per ella mateixa amb temática diversa. Les cançons de pandero són cantades desde la segona meitat del SXVIII en casaments o bateigs, interpretades per dones que acompanyaven elles amb un pandero.

Teatre popular de tradició mediaval

El teatre mediaval era de caire religiós. Tractavad’impressionar a la gent, d’emocionar-la amb el gran moviment escènic i amb les melodies. Aquestes representacions del teatre religiós eren anomenades misteris, i introdueixen temes relacionats amb el cristianisme.

-Entremesos i sainets: gènere teatral d’un gran ressò popular en territoris de parla catalana. Es tracta de perces còmiques curtes, en versos de carácter popular i d’intenció satírica. Es solienrepresentar com a complement a una obra dramática.
S’anomenen sainets al Principat, i entremesos a les Illes Balears.

Literatura del segle XIX

Desde el punt de vista social, al segle XIX hi han moments importants i certs canvis, com són l’esclat de la Revolució Francesa i la caigua de l’Antic Règim aristocràtic. Es crea un clima de inseguretat que es manifesta en un moviment conegut com elRomanticisme, que fa que la literatura canvie, i sigui una literatura d’alt nivell. Sorgeixen escriptors importants com J. Verdaguer i A. Guimerà.

En aquest segle, hi ha un protagonisme de la burgesia i observem una Revolució Industrial que arriba a totes les temàtiques de l’èsser humà, incluida la literatura. El desenvolupament científic i tecnològic fa que la literatura vulgui mostrar larealitat i la veritat, es per això que neixen moviments com el realisme i el naturalisme.

L’escriptor i la industria del llibre

En aquest segle neix la novel·la de fulletó, eren publicacions afegides a la premsa dividides en diferents capítols.Els escriptors estaven en bona posició económica, gràcies a aquest fet, poden professionalitzar-se però estaven condicinats per la censura i per laactivitat literaria restringida a gustos del públic.(Gustave Flaubert fou jutjat per la seva obra Madame Bovary).
La novel·la de fulletó, el teatre burgés, el voldevil (comèdia lleugera basada en situacions equivoques) i l’activitat periodística permeten donar un estatus als escriptors.

L’escriptor al marge de la societat o com a intel·lectual compromés

L’artista que era tractat amb rebuigsocial i econòmic, li sorgien els problemas com la marginitat i la bohèmia, així l’artista prefereix malviure del seu ofici i sentir-se deslligat de les convencions socials. Aquesta desconnexió amb la societat aboca l’artista a l’experiència del mal del segle, expressa el seu mal estar davant del món que el porta a la desesperació o inclus al suicidi. Finalment, aquesta actitud dels escritors founombrada és “spleen”, la tristesa indefinida i ombrívola.
Al llarg del segle XIX, es produeix l’aparició de l’artista com a intel·lectual compromés amb la voluntad d’incidir en la societat i en la vida política.

La Renaixença

La Renaixença es un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que té els seus primers detalls en plena època de la Il·lustració . Sorgeix el desig de...