Català


EVOLUCIÓ DE LA LLENGUA POÈTICA:

Els poetes catalans dels segles XIV i XV que hem comentat fins ara utilitzaven, en la seva creació poètica, una modelitat lingüística híbrida: la majoria de poetespartien de la variant poètica de l’occità a la qual incorporaven veus i estructures totalment catalanes.
Jordi de Sant Jordi és el poeta català que més s’aparta de la llengua occitana: contràriamentals altres poetes de tradició trobadoresca, en la majoria dels seus poemes podem veure una base lingüística catalana a la qual s’incorporen veus i estructures occitanes.




Gilabert de Próixita:

Fillde Nicolau de Próixita i d'Elvira Centelles, va ser membre d'una família originària de Nàpols que va donar suport a Pere el Gran durant la conquesta de Sicília i es van establir a València. Gilabertestà documentat entre 1392 i 1405 i, com tota la família, eren guerrers als servei del rei i en els moments d'oci es dedicaven a les Bandositats del Regne de València a favor dels Centelles i encontra dels Vilaragut. En temps de Joan I, Próixita va exercir el càrrec oficial de talladorer reial, és a dir, l'encarregat de proveir els plats on se servia el menjat. Aquest càrrec era de gran honor iestà documentat a les Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago de Pere el Cerimoniós. També va ser cambrer de Martí I. Va morir a Gènova el 4 de desembre de 1405 i va ser enterrat alconvent de Sant Domènec de València.

Andreu Febrer:

Va nèixer a Vic, al voltant del 1375 i el 1380. Febrer era d'origen menestral, però gràcies a una bona formació en l'escriptura va entrar ala Cancelleria Reial i el 1393 el trobem com a escrivent del rei Joan I i més tard, el 1398 era cambrer reial de Martí l’Humà. El 1420 va participar en la famosa expedició a Còrsega i Sardenya amb el rei Alfonsel Magnànim. Febrer és un personatge que s'inicia en les lletres en l'ambient de Joan I i el Consistori de Barcelona, on estava molt de moda l'estil dels trobadors, i ell en serà un continuador...