categories gramaticals

1.- Categories lèxiques o gramaticals (parts de l'oració)
N: Nom o substantiu
•
•
•

El nom té morfemes de gènere (masc / fem) i nombre (s / pl):
aula / aule-s; mà / man-s; gat-a / gat-e-s.
Fa de nucli del SN, pot dur determinants i complements (SA, SP, SN, Oració de relatiu):
[[Aquella]Dem aula (NN) [tan vella]SA [d'anglès]SP [en què estudiàvem] OSubRel]SN.
Pot designar tota menad'éssers com taula, electró, fantasma, veritat, Núria, Llobregat.

Tipus de nom
NC. El nom comú designa éssers d'una classe o mena (aporta informació significativa) i admet
plural i adjectius especificatius.
Quins gats? Els gats [negres]A i les gates [blanques]A . La bossa [nova]A.
NP. El nom propi (en majúscula) designa una persona, país, lloc, època ... concrets. No admet ni
plural, niadjectius especificatius; alguns, però, admeten article:
[El]Art Llobregat, [en]Art Jaume, [Ø]Art Europa, el mar [Mediterrani] N (CN).
El nom concret designa éssers o objectes considerats reals o del món físic. Admet el plural:
Els fantasmes del castell de la bruixa maligna. Les ànimes dels difunts.
Es pren unes confiances!
El nom abstracte expressa conceptes no materials obtinguts per abstracció. Noadmet plural, ja
que canviaria de significat (tenir confiança / prendre’s unes confiances!):
La blavor del mar i la blancor dels núvols. La confiança en la seva innocència.
El nom col·lectiu designa una pluralitat d'éssers o individus. Sol usar-se en singular:
Una gent decidida, l'alumnat indecís.
Pron: pronom
•

El pronom té morfemes de gènere i nombre (ell-Ø-Ø / ella-Ø, ell-Ø-s /ell-e-s);
algun, a més, té morfemes de persona, com a:
Jo venia; tu i ell marxàveu;
i d’altres, fins i tot, en té de cas:
Quan ell (Subj) arribi, el (CD) saludes i li (CI) dónes els documents.
• El pronom fa de nucli del SN, però no exigeix ni determinant ni complements:
Qui et crida ara? Què vol? No vol res?;
algun, però, admet certs determinants
Sempre guanyem [tots]Quant nosaltres i[cap]Quant d'ells;
o, fins i tot, pot prendre determinats complements:
Nós, [el rei]SN ...; ningú [que tingui seny]OSubor Relatiu.
• El pronom no té significat fix; segons el context, es refereix a una realitat o a una altra:
Ve l'Ester, quan la vegis busca l'Eva i avisa-la (primer, la = 'l’Ester'; després la = 'l'Eva').
Els pronoms àtons
El pronom clític o àton sol ser un pronom personal que fa decomplement i que, sense accent
tònic, apareix sempre unit al verb (davant o darrere seu):
Em deia que us volia conèixer ben aviat (pronoms proclítics).
Ve la Marta (antecedent): véns a rebre-la? Anem-hi! (pronoms enclítics).
• Són pronoms clítics se / te, us / me, nos / li, los / lo, la, los, les / ne / hi, ho.
• Els pronoms clítics es refereixen a l'emissor (me, ens), al receptor (te, us) i al'antecedent, o
sigui a la persona o cosa a què ens referim (el, la, els, les / ho; li, els; en; hi).

Gramàtica catalana. 1.- Les categories lèxiques

© S. Bech (13/01/05) 1

Tipus de pronoms tònics
El personal (jo, tu, ella...) designa les persones de comunicació i pot prendre formes diferents
segons la funció (cas):
Tu (Subj), que coneixes l'Eva (antecedent), em parlaràs d'ella(CP)?
El demostratiu (això, allò) indica la proximitat o llunyania respecte als interlocutors:
Et recordes d'allò que ens va prometre?
L’indefinit (algú, un, ningú, cadascú, res, quelcom, hom) mostra l'existència o no d'un ésser:
Cadascú busca quelcom: un no lluita per no-res.
El totalitzador (tot, tothom) indica el conjunt de coses o persones:
Tothom l'aprecia. Si tot (neutre) és teu: agafa-ho.El denotatiu (altri) designa algú, per exclusió:
No té cap negoci: treballa per a altri.
El relatiu (que, qui, què, el qual, on) es refereix a l'antecedent (nom, pronom,...), que complementa. Hi ha dues menes d’oració de relatiu, les determinatives i les explicatives (entre comes):
Demana una nina (antecedent) [que parli]OSubRel (determina quin tipus de “nina”);
Hi vas tu (antecedent),...