CATEGORIES INVARIABLESBO

Departament de llengües
Llengua catalana
2n de Batxillerat

CATEGORIES GRAMATICALS INVARIABLES
Les categories gramaticals següents: el verb, el substantiu, l'adjectiu, el pronom i el determinant
es caracteritzen, formalment, per admetre morfemes flexius; és a dir, són mots variables en
gènere i en nombre, o bé en persona, mode, temps, al marge de la funció sintàctica que
exerceixen. En canvi,l'adverbi, la preposició i la conjunció, englobats sota termes tan
genèrics com el de connectors o nexes, morfològicament són mots invariables: presenten sempre
una única forma.
1. LA PREPOSICIÓ
La preposició serveix per a enllaçar dos mots o sintagmes i subordina el segon al primer; per
exemple: Vols pa amb tomàquet? Hi ha dos tipus de preposicions: les àtones (a, amb, de, en,
per, per a) i lestòniques (cap/cap a, contra, des de, entre, fins/fins a, malgrat, sense, sobre,
sota, ultra, vers -devers, envers-, vora, pro, segons). N'hi ha de tòniques provinents d'adverbis
(dins, fora, dalt, damunt, davant, darrere, abans de, després de, enmig, fora de, prop de, davall) i
d'altres que provenen de formes de gerundis, participis o altres mots (durant, llevat, salvat, tret,
mitjançant).Observacions
•

Les preposicions àtones (a, de, per, per a) i les tòniques (cap a, fins a, des de) es
contreuen amb els articles definits (el, els) si no s'han d'apostrofar: El jersei és del nen.

•

En les determinacions de lloc pot usar-se indistintament a o en. Cal usar obligatòriament a
davant els noms de lloc (Viu a Florència). La normativa recomana en davant dels
demostratius i dels indefinits un ialgun (en una estació) i, contràriament, l'ús de a davant
dels articles i els interrogatius (Busca l'agulla al paller; No sap a quin país viu).
-Hi ha locucions formades amb a (a taula, a ciutat, a comarques) i d'altres amb en

(en terra).
-Les parts del dia i les estacions exigeixen a (al matí, a l'hivern); altres
designacions temporals exigeixen per (pel maig), que en el llenguatge col·loquialalterna
sovint amb a. En la indicació de l'any no es pot fer servir la preposició a (Vaig néixer l'any
1984).
• Tot i que, en general, l'ús de les preposicions en i amb no presenta problemes, cal parar
atenció a les incorreccions motivades pel fet que es pronuncien de manera molt semblant
(*pensava amb aquest fet).
-El sistema de locomoció pot expressar-se amb la preposició amb, en alternança, però,amb en (Vindrà en/amb avió). Cal vigilar amb les expressions anar amb compte/tenir en compte.
•

Un ús peculiar de la preposició de és la substitució d'un nom sobreentès, freqüentment
representat pel pronom en (En tinc un de blanc i un de rosat).
-Els complements de noms de paraules com olor, pudor o gust necessiten la

preposició de (olor de colònia, pudor de sulfúric).
-En certes expressions queexigeixen la preposició de, se sol usar incorrectament la
preposició a (*cuina a gas, *barca a motor, *faldilla a quadres, *bolso a ratlles).
•

Pel que fa a les preposicions per i per a cal tenir present que per indica motiu, causa o
mitjà (Ho faig per gust; Vaig enviar-ho per correu), mentre que per a expressa la finalitat
o la destinació (Ho ha comprat per a la seva mare).

-Per + infinitiu noté sentit causal, perquè no és genuí (*M'han posat una multa per
aparcar aquí = M'han posat una multa perquè he aparcat aquí), però és tolerable la construcció
per + infinitiu amb sentit final (Per sortir s'ha de prémer el botó vermell).
•

Cal no confondre la preposició sota (oposada a sobre) amb baix (adverbi o adjectiu):
Deu graus sota zero (preposició); Parla baix (adverbi); És un arbre baix(adjectiu). Sota
indica posició inferior d'algú o alguna cosa.

•

En la preposició cap a s'elideix la a davant de demostratius i d'adverbis començats també
per a (cap aquella font, cap aquí).

•

La preposició fins a es redueix a fins davant d'adverbis, de demostratius i de la conjunció
que (fins allà, fins aquell carrer; fins que diguis prou). Fins (sense a ) pot ser també un
adverbi que...