CATERINA

CATERINA:  

 Sí, em sap greu separar-me de la Rosa, 
no per la feina ni per res; és que ella, 
distreta i tot, em feia companyia. 
I el pare és vell, i aquí tot cares d’homes 
que t’han vistde menuda, que et coneixen, 
però per ells ets sempre això: la mossa, 
la noia del Cafè de la Marina, 
que ha de somriure sempre, mal que troni 
i s’ofegui de fum i de baralles, 
que el cafè és elcafè, com diu el pare, 
i s’ha d’aguantar tot, per una mica 
de sous que comptes a la nit, i encara, 
morta de son, has d’esperar els que arriben 
amb les primeres barques, i ara torren, 
i aravolen un got i un joc de cartes. 
I després, a la cambra, t’hi estàs sola, 
sola en el llit, tan trist, tan quiet, tan negre, 
amb el nord arrapat a la finestra, 
i aquest soroll de l’aigua, icada dia 
sempre el mateix, i les mateixes cares, 
sense arribar a sortir-ne mai, sent cosa 
de tots i de ningú, i els que t’espien, 
passavolants o mariners del poble, 
no saben el teu nom, ni elcor que gastes, 
no saben res de tu, ni els interessa: 
serveixes per cobrar i abocar el beure, 
per esmunyir-te d’alguns dits que salten, 
i si piquen l’ullet, quan tu te’ls mires 
i elspregunten qui ets, només responen: 
«La noia del Cafè de la Marina», 
com volent-ho dir tot en tres paraules, 
com volent dir que no ets ningú i que et migres 
i se’t fon la rosella de les galtes, sense pena ni glòria ni alegria. 

                                 (Acte primer. Escena X)

Activitats:
1.- Analitza el monòleg. Com se sent la Caterina?
2.- Té una visió positiva o negativa de lavida. Com ho saps? En quines paraules et bases?
3.- Quina informació ens aporta? Què ens relata?
4.- Després de llegir aquest fragment... què li respondries tu? Escriu un text dient-li el quecreguis, donant-li consell o allò que se’t passi pel cap, seguint el mateix format. Ha d’ocupar mig full aprox.
No te’n vagis del tema. Fes referència a la situació i als personatges de l’obra....