Causes de la 2na Guerra Mundial
Les conseqüències de la Crisi Econòmica del 29 i la Gran Depressió: la crisi del model capitalista en els anys 30 va produir por a les societats industrialitzades, por al futur del seu sistema econòmic i en l'amenaça del sistema comunista que mostrava orgullós el seu èxit en la industrialització de l'URSS durant els anys 30. L'alt nombre d'aturats va produirtambé un gran descontentament i inestabilitat.
La cursa armamentística: és una conseqüència de la crisi econòmica. Les solucions que l’Alemanya Nazi o els EUA del New Deal van posar a la crisi van passar precisament per la carrera armamentística. La fabricació d'armes va ser una de les estratègies que van utilitzar aquests països per acabar amb l'atur, però la carrera armamentística va feraugmentar enormement el perill de guerra. La Societat de Nacions va intentar llevar a terme una conferència de desarmament el 1932, però aquesta va fracassar.
El revengisme alemany i italià contra el Tractat de Versalles. Hitler i Mussolini van utilitzar el descontentament dels seus respectius països cap al Tractat de Versalles per aconseguir el poder. En els anys 30havien de complir la seva paraula aqui els van recolzar, per això Hitler fos trencant una a una les humiliants clàusules de Versalles: ocupació de la riba esquerra del Rhin, rearmament alemany, annexió d’Àustria i els Sudets, ocupació del Passadís Polonès
El expansionisme militar de les potències feixistes: l'ocupació de nous territoris fora de les seves fronteres era per a alemanys i italians una manera de "reparar" les"injustícies" del Tractat de Versalles, però a més, aquests països i Japó necessitaven ocupar grans territoris rics en matèries primeres (especialment petroli), per assegurar la prosperitat de les seves economies industrials. Hitler pretenia l'expansió d'Alemanya a costa de Rússia (Teoria de l'Espai Vital), l'enfrontament entre l’Alemanya Nazi i la URSS de Stalin era només cosa de temps. Mussolini preteniaconvertir el Mediterrani en un llac italià (la qual cosa l'enfrontava amb Anglaterra i França) i el Japó necessitava urgentment ocupar Xina i el Sud-est Asiàtic ric en matèries primeres qual cosa l'enfrontava a Anglaterra i els EUA.
Causa d'aquestes qüestions Alemanya, Itàlia i Japó van dur a terme una política expansionista agredint a països poc poderosos (Àustria, Txecoslovàquia,Espanya, Abissínia, Albània, Xina) amenaçant contínuament amb una guerra mundial. A més van realitzar aliances entre si com l'EixRoma-Berlín i el Pacte Anti-Komintern (anticomunista), Roma-Berlín-Tòquio.
La debilitat de les potències democràtiques: els EUA han adoptat durant el període d’entreguerres la mateixa tàctica que va utilitzar abans de la Primera Guerra Mundial, l'aïllament enfront delsproblemes europeus. Per la seva banda, França i Anglaterra tenien una opinió pública oposada a la guerra (després de la terrible mortaldat de la Primera Guerra Mundial) i a les despeses militars, a més tenien més por al Comunisme que a Hitler. Alguns van veure fins i tot que Hitler podia ser un fre al Comunisme. Per això van practicar una política d'apaivagament cedint a totes les pressions d'Hitler (comen la Conferència de Munic) o tancant els ulls davant l'evidència (com en el Comitè de No Intervenció en la Guerra d'Espanya).Quan França i Anglaterra van voler reaccionar el 1939 ja era massa tard i van haver d’enfrontar amb una Alemanya enfortida.
La Societat de Nacions no va tenir cap possibilitat d'evitar la guerra, ja que en ella no van participar ni els EUA ni la URSS, a més es limitava adenunciar públicament l'agressió d’Itàlia en Abissínia o la de Japó a la Xina sense prendre cap altra mesura pràctica.
La marxa cap a la Guerra
El camí cap a la Segona Guerra Mundial va estar jalonat per una sèrie d'agressions que els països feixistes van dur a terme durant els anys 30 i per l'aparent inactivitat dels països democràtics i la URSS.
1931-32: Japó ocupa Manxúria i bombardeja...
Regístrate para leer el documento completo.